Quan semblava que per fi s'acabava l'infame Campamento de verano de Telecinco, ara amenacen de repetir la final. O, cosa que és el mateix, pretenen allargar l'agonia. Els internautes acusen el guanyador del reality de fer trampes i han exigit a la cadena i a la productora del programa que prenguin mesures. De veritat, per mi no ho feu. Podré continuar vivint sabent que el guanyador del Campamento de verano és un trampós. No em fa perdre la son ni m'ajuda a pagar la hipoteca. A més a més, les xifres dels últims programes, més aviat baixes, tampoc aconsellen continuar castigant l'audiència. Siguem clars. Aquest reality show serà recordat, però tampoc gaire, la veritat, pel viacrucis que va patir Lucía Etxebarria, que va anar explicant pels platós de la cadena, i perquè Karmele Marchante va decidir ensenyar els pits a l'audiència. I poc més. Res de nou sota la capa del share . Lumpen televisiu en un entorn rural. Més perillós per al medi ambient que el fracking , tu. I els ecologistes no han obert boca. El més rellevant, però, ha sigut que el programa ha patit una fugida d'anunciants tal com ja va passar amb La noria per la pressió exercida pels internautes. Mala peça al teler. Un segon avís a Telecinco, que, malgrat tot, ha anunciat que hi haurà una segona edició.
"Cataluña nos roba". Al programa Dando caña , d'Intereconomía Televisión, s'han apuntat a les tesis del diari Abc i han arribat a la conclusió que això del dèficit fiscal català és una enganyifa dels nacionalistes catalans. És més, el dèficit, sempre segons la seva versió -que contradiu les xifres-, seria al revés. El periodista Diego Sánchez de la Cruz, present a la tertúlia, va exposar la qüestió d'aquesta manera: " Si miramos cómo se está repartiendo la financiación en España, podemos ver que de cada 100 euros que se recaudan en Madrid, Madrid sólo recibe de vuelta 20, y sin embargo, podemos ver que en Cataluña, de cada 100 euros que se recaudan allí, vuelven 60 ." I afegia, " además, si tenemos en cuenta todo el dinero con el que se ha rescatado a Cataluña, en los dos últimos años, nos damos cuenta de que no, en realidad, Cataluña está recibiendo más de lo que ha aportado al Estado, son un receptor neto ". I per tant, la conclusió no podia ser més senzilla a ulls d'aquest brillant tergiversador de dades; " o sea que el resto de España está pagándole a Cataluña ahora mismo el funcionamiento del chiringuito, por decirlo de otra manera, Cataluña nos roba. Ahora mismo le está robando al resto de los contribuyentes ". Com a contribuent català, i culpable d'aquest robatori sostingut en el temps, suposo que aquesta mateixa tarda m'entregaré a l'Audiència Nacional. No vull continuar robant a ningú. La meva consciència no em permet continuar amb aquest espoli fiscal a la pobre Espanya. És de justícia.
