1 . CLARIFICAR. Fa pocs dies, un empresari català em deia: la gent de la dreta econòmica no tenim representació a Catalunya en la mesura en què CiU ens ha abandonat. Ja la tenen. Duran i Lleida, que feia temps que s'oferia pels despatxos, ha sortit de l'armari com a líder de la dreta ni secessionista ni sotmesa. Després d'uns mesos en què l'independentisme ha acaparat l'escena política, les opcions contràries al procés sobiranista semblen decidides a fer política. Fins ara només havien fet por: la repetició d'un llistat inacabable de plagues bíbliques que caurien sobre la Catalunya independent. Duran aixeca la bandera del "Sí a la consulta, No a la independència", i el PSC, que havia intentat jugar-la sense aconseguir fer-se escoltar, no pot reprimir la seva joia: no estem sols. Ja són dos en la tercera via. Els socialistes la venen com a federalisme, amb poc èxit perquè és difícil fer pinya al voltant d'una paraula que fa dècades que sentim sense que hagi donat mai un resultat tangible. Duran no ens ha ensenyat la seva carta, les coses bones es fan esperar. Hi ha qui sospita que és una catxa. Sánchez-Camacho opta per la línia frontista i invita tot el que s'hi vulgui apuntar a la batalla ideològica contra la independència. Només Ciutadans li ha seguit la gràcia. No podem dir que hi hagi res gaire nou, perquè són reubicacions de posicions ja conegudes. Ara ja només caldria que tots plegats passessin del discurs de les fabulacions o dels cataclismes a les propostes i les idees. La intromissió de la ciutadania ha canviat el pas del país. Els partits no es poden quedar enrere si volem un debat democràtic en què tothom se senti representat. De moment, Duran treu la dreta econòmica de l'orfenesa política, força Convergència a mullar-se si no vol que creixi la sospita que no descarta la retirada, i descol·loca els que pretenen que nacionalisme i independentisme són la mateixa cosa. Hi ha nacionalistes com Duran que no són independentistes i hi ha gent que està per la independència i no és nacionalista. Clarificar les posicions sempre millora la qualitat dels debats.
2 . CONFONDRE. Diu Rajoy a The Wall Street Journal que la idea de separar Catalunya d'Espanya va contra l'evolució natural del món, que no consisteix a aixecar fronteres sinó tot el contrari. El fet és que des de la caiguda del Mur de Berlín d'estats nous n'han sorgit molts. I que han sigut els estats vells els que han mostrat més zel en la construcció dels nous murs que han proliferat arreu. Per exemple, a Espanya amb les tanques de Ceuta i Melilla, que condemnen molts immigrants a morir al mar, enriqueixen les màfies i no tenen altre sentit que fer saber als pàries de la terra que la mort és el peatge per accedir a Europa. Impedir sortir a aquell que se'n vulgui anar també és aixecar una frontera. I Rajoy està obsedit a fer de la Constitució un mur.
3 . EDUCAR. Cinc anys després de l'esfondrament de Lehman Brothers i de les aparatoses promeses de reforma del capitalisme per part de campions de la frivolitat com Nicolas Sarkozy, el panorama és desolador: el capitalisme financer segueix imposant la seva llei; les desigualtats creixen exponencialment dins de cada país, degradant l'economia, la convivència, la democràcia i la vida de les persones; i els economistes avisen que ja tornen a estar en dansa les males pràctiques bancàries que van dur al desastre. Què hi podem fer els ciutadans? Diu l'antropòleg mexicà Roger Bartra: "La participació ciutadana ha de ser cada cop més una invasió o una intromissió cultural democràtica orientada a civilitzar les esferes de la política. O eduquem les nostres elits o la democràcia morirà".
