Des del 1982, és un dels encarregats del material del Barça. Coneix més secrets que tota la premsa junta. Però calla.
EL VESTIDOR és com casa nostra . Amb en Josep Antoni Ibarz i en Gabri Galan ja hi serem de bon matí perquè quan arribin els jugadors per esmorzar a un quart de deu s'ho trobin tot llest. Avui els patrocinadors ens han portat nous xandalls, toca estrenar-los. Els darrers anys, cada temporada canviem de xandalls dos o tres cops, per qüestions de diners. Els futbolistes solen tenir manies i nosaltres les coneixem. Alguns prefereixen roba més ampla, d'altres són més fredolics. N'hi ha que volen dos parells de sabatilles i d'altres fan prou amb un. Així s'ho trobaran tot quan arribin. Es canviaran, esmorzaran, i cap a l'aeroport. Sortim a dos quarts d'onze. El d'avui no és un desplaçament feixuc perquè tot el material que necessitem el posem dins d'uns baguls i la nit anterior ja els carreguem a l'autocar, que ja ha fet el viatge. Així, quan arribem a Alacant, ja ens esperarà amb tot el material i anirem directament a l'estadi per deixar-ho tot llest. Totes les botes, les venes, l'equipació al seu lloc. Perquè cada un dels nois no trobi a faltar res, perquè res falli. Ara, amb aquests horaris, sempre anem una mica de bòlit quan acaba el partit. Llavors ho posem tot als baguls i de nou els deixem a l'autocar, que tornarà xino-xano. Ja desfarem els baguls demà. A l'aeroport, a diferència d'alguns partits europeus, no ens tocarà carregar gaires coses. Algunes bosses i els pins, que sempre hi ha gent que en demana.
