Opinió 25/07/2013

Lydia Rius: "El sexe només es pot fer per amor o per diners: fer-lo per fer-lo em sembla pecat mortal"

'Madame', ha explicat la seva vida en dos llibres de memòries

i
àlex Gutiérrez
4 min

Parets bigarrades de fotos de cinema. També retrats d'ella. En un llueix un abric de pell copiat d'un que duia Lauren Bacall: va trigar 21 anys a poder-se'l fer. El seu centre d'operacions és un despatxet també atapeït -el confessionari, diu- on hi ha dues butaques amb estampat de zebra. Parla pels descosits, amb la desimboltura de qui no pateix perquè ha escollit dir sempre la veritat. O callar, esclar.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ha narrat la seva vida en dos llibres. Per què?

Em sento contenta de poder dir que he fet senyors. No d'haver-los fet, sinó d'haver-ho pogut dir. El nostre món sempre és molt fosc, sempre amb noms falsos i enganyifes... "No, xata, digues com et dius, si no passa res!", els dic a les noies d'aquesta casa.

A aquest telèfon no només hi truquen clients: també noies que busquen ingressos.

Sí, em truquen unes 8 o 10 noies per setmana -més amb la crisi-, però gairebé mai n'agafo cap, malauradament. Senyores que fa quatre dies ens criticaven dient que érem unes qualssevol, ara em truquen i ja no sé si sóc una madame o una oficina de col·locació.

És crítica amb l'alliberament sexual.

Perquè la gent jove, i no se m'ofengui, dóna sexe per donar-ne. El sexe només es pot fer per amor o per diners: fer-lo per fer-lo em sembla pecat mortal. El sexe s'ha fet molt lleig.

Al llibre repeteix molt que treballa per fer feliç la gent.

També les faig felices a elles! Algunes de les senyores nostres segueixen amb els seus marits gràcies a treballar aquí. Perquè els senyors les admiren i els diuen coses boniques. S'obliguen a posar-se bufones. Els puja l'autoestima i aporten uns diners a casa. Això les fa fortes i elimina un dels motius de discussió als matrimonis. I no és que els senyors siguin tontos: és que prefereixen no preguntar.

Quin és el secret d'aquesta casa?

Saber seleccionar les senyoretes i també els senyors. Hi ha algun senyor que s'ha atrevit a preguntar: "I el servei, què?" Jo els dic: "Al fons a la dreta, escolti. Aquí no li oferim un servei, li oferim una relació". Això és una cita a cegues. No exhibim senyoretes: només li presentaré una sola noia, perquè sé què és el que el client vol.

Es lleva ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora.

M'hi poso a les 8 i a partir de les 8 del vespre ja no deixo entrar ningú: la nit no m'agrada. De dilluns a diumenge, sense vacances. Això sí, dilluns al matí faig una mica de sol artificial i divendres a la tarda toca perruqueria.

I quan acaba la jornada i deixa de ser la senyora Rius?

Acabo a les 9, em dutxo i penso en com ha anat el dia, en les explicacions que m'ha donat algun senyor o alguna senyoreta... Miro una pel·lícula o escolto música, també. A alguns clients els agrada molt parlar amb mi. Em diuen: "Com ho fem: parlem abans, durant o després?"

Qui va ser el seu primer amor?

Vaig estimar un noi: érem noviets, però no hi havia sexe. La meva mare feia senyors i jo vaig acabar fent senyors, així que al final algú li va escriure una carta per explicar-li que jo ja havia estat amb un home. I en Joan, pobre, em deia: "No passa res". I jo: "No, no pot ser. No em puc casar amb tu perquè els teus pares estarien sempre en contra meva". Quina època... I després vaig estimar un senyor que era el millor veterinari del país. Vam estar deu anys junts, però van ser terribles.

I recorda també el seu primer senyor?

En Carles, un metge. Va anar bé i no em va deprimir gens. I vaig pensar que allò valia més la pena que no anar a la fàbrica de cartró, on l'amo se't volia traginar igualment.

Defensa l'avortament.

Jo, que he avortat, quan veig en Gallardón, salto. Només una dona pot saber si pot portar un fill al món. Ni la llei, ni Déu, ni un home et poden obligar a tenir un fill si no estàs preparada o les circumstàncies no són les que haurien de ser. El país és fals, hipòcrita i mentider.

A la seva web, una pestanya hi diu Gastronomia .

Faig la millor escudella del país. El secret és posar la tapadora de l'olla al revés i tirar-hi aigua. Així, la part de dins es conserva millor. M'agrada molt cuinar, i ho faig per a alguns senyors que vénen. Peus de porc, fricandó i uns callos que em surten molt bons, perquè els fregeixo un cop escorreguts i així no s'estoven amb la salsa.

Fa tres anys va començar a oferir sexe també per a persones amb discapacitats físiques o psíquiques.

Me'n sento molt contenta. No hi guanyo res: només la tranquil·litat i la felicitat de saber que ajudo aquests nois. Vénen acompanyats de les cuidadores o de personal de les institucions, amb qui treballem junts aquest tema. És molt bonic: m'han escrit mails preciosos i n'hi va haver un que em va fer un quadre de Casablanca . Encara que alguns no puguin arribar a fer-ho del tot, són feliços de sentir com és això de ser al costat d'una dona.

stats