ÉS BEN SABUT que quan hi ha una manifestació o una protesta s'ha de cercar un terme mitjà entre el que diuen els organitzadors i el que diu la policia o l'administració contra la qual es protesta. El problema és que de vegades la diferència és tan gran, i l'evidència tan clara, que algú pot sortir-ne escaldat. Pretendre que ahir l'escola pública va funcionar amb normalitat i que només un 22% dels docents varen fer vaga és prendre el ciutadà per beneit. Fins i tot si, com va fer el Govern, es fa la mitjana tenint en compte la concertada, la privada i la pública, incloent-hi també els professors obligats a treballar per complir amb els serveis mínims, els comptes no surten. L'estratègia, però, els ha funcionat altres vegades, als populars. Es tracta de repetir el mateix molts pics, com si fos un mantra, i no sortir ni un mil·límetre del guió, a veure si així algú s'ho acaba creient. Aquests dies segur que sentirem a dir moltes vegades que a les escoles i instituts hi regna la tranquil·litat més absoluta i que els al·lots van a classe com si res. Només un petit grupet d'eixelebrats que "volen imposar" i "adoctrinar" s'oposen a un decret llei que farà desaparèixer del dia a la nit el fracàs escolar. La veritat és que el que sí que sembla doctrina és aquest intent de controlar tot el que es digui a l'escola a un nivell que feia quasi mig segle que no es recordava: censura prèvia dels llibres de text, llei de símbols exprés al Parlament i fins i tot amenaces d'un diputat als professors rebels que, ara sí, ja els tenen fitxats. Qui imposa què?
