Opinió 20/06/2013

L'hort dels cirerers

Toni Gomila
2 min

La sala d'actes fa goig. A l'aire hi sura la satisfacció d'una nombrosa assistència acompanyada d'una indignació més que raonable.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El ' bon vespre, què trobau d'aquesta feta? ' s'emet en veu alta per demostrar el convenciment tant a l'interlocutor directe com al que escolta a darrere fent veure que és en una altra conversa, i tot seguit es comenta a l'acompanyant en veu sigil·losa: ' Aquell té moltes finques afectades ', ' no, i també hi ha aquell, això és molt gros '.

L'acte reuneix tot un seguit de propietaris rurals afectats pel projecte d'una línia de molta alta tensió que creua tot el Llevant de Mallorca. Tan alta, que el desbarat projectat ha mobilitzat tota una gamma de persones de diferent casta i condició. A la sala s'hi ajunten des de rics terratinents històrics fins a humils pagesos semianalfabets. Jubilats alguns, especuladors els altres, algun veïnat, lampistes idealistes i mestres d'obres d'idea única. L'interès de tots és el mateix: evitar perdre un pam de terreny per cedir-lo a la tropa de depredadors de territori de Red Eléctrica Española, però també evitar l'impacte visual dins o davant de casa.

Un aire fred siberià congela la sala quan un representant del GOB ofereix el suport i experiència de l'entitat per fer front al projecte. Per a la majoria d'assistents, els ecologistes són l'enemic esquerrà per antonomàsia, l'enemic del progrés econòmic. I ara el tenen de soci!

A la sortida en sentim un afirmar ' jo no ho som gens d'això des medi ambient, però això és destrossar Mallorca hombre, es alemanys és lo primer que diuen, si hi ha torres de corrent no te llogam sa casa '.

Potser hagi arribat el dia en què els mallorquins, tots, haguem descobert que no és del turisme que vivim, sinó del paisatge.

stats