Llull i la Disputa de Barcelona

Aquests dies fa 750 anys de la Disputa de Barcelona, un fet que va influir de manera decisiva en el capteniment de Ramon Llull per engegar la seva tasca de conversió dels infidels i que, entre moltes d'altres, va tenir conseqüències cabdals per a l'obertura de la llengua catalana a la literatura i a totes les possibilitats del pensament científic i de l'especulació filosòfica i teològica. El fet és que entre els dies 20 i 24 de juliol de 1263 va tenir lloc a Barcelona, en presència del rei Jaume I, una disputa religiosa organitzada per Ramon de Penyafort, el qual després esdevindria un dels mentors de Ramon Llull. En el sistema escolàstic de l'Edat Mitjana, les Disputationes eren un mètode formalitzat de debat, dissenyat per descobrir i establir veritats de la teologia i de les ciències. Hi havia unes regles fixes que regien el procés, entre les quals no hi jugava un paper menor la dependència dels escrits tradicionals de les autoritats reconegudes i el coneixement profund dels arguments de cada costat. De fet, les disputes eren un dels pilars fonamentals del sistema escolàstic d'educació: primer hi anava la lliçó del mestre, després la disputa, habitualment articulada a partir d'una hipòtesi, amb un ponent a favor i un altre en contra. El mestre acabava la disputa amb la seva sentència i, posteriorment, els arguments i la conclusió eren recollits en un escrit.

En aquest context, l'objectiu de la Disputa de Barcelona era demostrar que la religió catòlica era la vertadera enfront de la jueva. Tenia com a ponent a favor fra Pau Cristià, jueu convers i dominicà. Com a oponent, defensant la religió jueva, hi havia Bonastruc de Porta, un destacat intel·lectual jueu gironí, rabí, filòsof, metge, cabalista i comentarista bíblic. Bonastruc va acabar pagant amb l'exili les seves intervencions en aquesta i una altra disputa posterior, i això que havia demanat i obtingut del rei immunitat per a poder defensar lliurament la seva posició, atès que alguns dels seus arguments podien ser titllats de blasfems. La Disputa de Barcelona , en última instància, no va servir per a decidir res, atès que, com la majoria de disputes, va acabar amb raonaments circulars. Tots dos bàndols es van adjudicar la victòria, i les seves reivindicacions documentals han donat lloc a desacords considerables entre els historiadors sobre el to i el resultat d'aquest important esdeveniment. Sigui per aquesta raó o per una altra, en el que sí que sembla haver-hi un acord generalitzat és que la Disputa de Barcelona va tenir un gran ressò i que influí Ramon Llull de manera molt significativa, just en el moment en què ell mateix situa la seva conversió a una vida plenament dedicada a la difusió de la fe.

El beat s'adonà de la inutilitat de les disputes i que, per consegüent, calia un mecanisme que fos suficientment objectiu per tal que, una vegada que tothom estigués d'acord amb els pressupòsits inicials, els disputants es veiessin obligats a acceptar les conclusions, derivades d'aquestes hipòtesis d'acord amb el procediment establert. No debades, Llull sembla familiaritzat amb moltes de les tertúlies radiofòniques actuals, quan es lamenta a l'Ars Magna que "les ments humanes són més donades a les opinions que a la Ciència" i que, per consegüent, cal buscar els principis generals de totes les ciències per tal que l'intel·lecte humà pugui reposar en aquests principis i bandejar les opinions errònies. Per poder arribar a la concreció d'aquest procediment objectiu calia poder representar de manera sistemàtica el coneixement involucrat en la disputa. Aquesta és una de les grans aportacions de l'Ars Magna, que inclou un simple dispositiu semimecànic, format per tres discs concèntrics, que el situa com un veritable precursor de la informàtica i de la Intel·ligència Artificial, atès que aquest dispositiu és un precedent singular dels dispositius mecànics per fer càlculs lògics que van ser introduïts segles després.

L'aniversari de la Disputa de Barcelona hauria de servir per anar preparant la celebració, d'aquí a dos anys, del 700è aniversari de la mort de Llull. Sembla que la cosa ha començat bé, atès que una senadora mallorquina del PP ha demanat que el govern espanyol s'involucri en les celebracions corresponents. Potser la millor manera de participar-hi, diners a part, seria que tots plegats, els d'aquí i els d'allà, fessin l'esforç d'entendre quin és el llegat de Llull, molt especialment pel que fa a la seva contribució a l'obertura de la llengua catalana a la literatura, la ciència i la filosofia. De moment, les seves iniciatives van molt més en la direcció d'enterrar per sempre més aquest llegat, la qual cosa no deixa de ser un insult, a la memòria del Beat i a tots plegats.

Més continguts de

El + vist

El + comentat