EL DIA QUE M'ESPERA
Opinió 18/04/2012

MARTA CARRERAS

És els ulls de la Transmissió d'en Puyal de Catalunya Ràdio a peu de gespa. Per tant, avui a Londres li espera un dia intens

2 min

EM LLEVARÉ A LES 9 i vaig tan cansada que o bé no esmorzo o bé menjo el que queda de l'esmorzar de l'hotel. Aquest cop ens allotgem en un hotel cèntric i, per primera vegada -tot i que hi he vingut diverses vegades amb el Barça-, podré visitar alguna cosa. Com que serem davant del Hyde Park, potser amb un company anem a córrer. Llavors em prepararé el que em falti per a la TDP , que serà poca cosa perquè ho porto quasi tot fet de casa. Com que sóc molt desastrosa també sóc molt metòdica a la feina. Després, en funció del que m'encarreguin per al programa Tenim un punt, faré una cosa o una altra. Potser volen saber l'ambient que es respira o bé que investigui alguna curiositat. D'una a dues entraré per comentar-ho i després farem un dinar-reunió amb els companys de la TDP per preparar el programa. En acabat, cap a Stamford Bridge, perquè el dinar s'allarga molt i cal anar-hi amb temps. Allí seré els ulls dels oients i estaré molt atenta al que passi d'extraordinari mentre anem fent les seccions fixes abans que comenci el partit. Si passa res, interrompré, perquè com diu en Puyal, "el peix fresc s'ha de menjar sempre abans que el congelat". Llavors començarà el partit, que és el que més m'agrada. Miraré cap allà on no mira ningú, on no hi ha la narració. La banqueta, la grada... Quan acabi el partit, tocarà zona mixta, que és llei de la selva. Massa gent que vol el mateix objectiu i molts cops de colze. Avui per sort no hi ha pressa per tornar i soparem alguna cosa a l'hotel on dormen el Ricard Torquemada i el Puyal. Tornaré a l'hotel a dormir tard, molt tard. I tocarà llevar-se ben d'hora ben d'hora. Sempre és així quan acompanyes el Barça.

stats