EL DIA QUE M'ESPERA
Opinió 29/11/2011

MERCÈ PONS

Aquesta actriu acompanya Rosa Maria Sardà en la seva lectura, al Teatre Lliure, de textos de Josep Maria de Sagarra

2 min
MERCÈ
 PONS

M'aixeco cada dia a dos quarts de vuit i preparo l'esmorzar per a tota la família. A casa som quatre: el meu company i els dos fills. El nen té 10 anys i la nena 10 mesos, hi ha molts esmorzars per preparar. Després que tots haguem esmorzat, abans de les 9, portaré el gran a escola i després ho aprofitaré per anar a comprar. Un cop ho hagi enllestit, tornaré a casa i prepararé el dinar per als dos nens i per a mi, tot i que la primera a menjar serà la petita i després ho farem el més gran i jo. Després de dinar el tornaré a acompanyar a escola i aprofitaré l'horeta en què la petita fa la migdiada per fer coses a casa, perquè, si no, no tinc mai temps. Ara està començant a caminar i no li puc treure els ulls de sobre en tota l'estona, així que quan dorm és el moment en què puc tenir una mica de temps per a mi. A les 5 arribarà la cangur perquè ja serà l'hora de baixar a Barcelona. Tinc gairebé una hora de camí i m'agrada arribar al teatre amb temps per preparar-me. Si tot va bé arribaré a quarts de set al Lliure de Gràcia, hauré de maquillar-me i vestir-me i aprofitarem l'estona per fer un repàs de tot amb les companyes. Com que aquesta no és una obra diària és molt important repassar-ho tot bé. L'obra dura una hora i deu minuts i un cop s'hagi acabat anirem amb els companys a menjar alguna cosa al bar del teatre. Un cop sopats tornaré a agafar el cotxe i aniré cap a casa. Quan arribi ja seran la una o quarts de dues i em ficaré ràpid al llit perquè l'endemà, independentment de l'hora que m'hagi adormit, el despertador tornarà a sonar a les 7.30 h.

stats