La pujada d'impostos decidida pel govern de Mariano Rajoy -i en especial de l'IRPF, que en el cas de les rendes més elevades, superiors als 300.000 euros anuals, suposa de cop un increment de set punts- ha reforçat la posició de Catalunya com la comunitat autònoma que suporta una pressió fiscal més elevada. Aquest primer lloc ja l'ocupava arran de l'augment del principal tribut del nostre sistema fiscal decidit pel govern tripartit en el tram autonòmic per a les rendes altes i pel govern Zapatero en el tram estatal. CiU, que a l'oposició va criticar aleshores aquest increment, l'ha mantingut un cop al poder. Igual com, després de carregar contra la pujada de Rajoy, i fins i tot de parlar d'"asfíxia", ha acabat votant a favor del pla d'ajust que inclou la mesura. Aquest canvi és revelador sobre la situació crítica de les finances públiques catalanes (igual que les estatals).
En la informació que publica l'ARA en l'edició d'avui es demostra com, a més de tenir un tipus màxim del 56% -només superat a Europa per Suècia, amb un 56,5%-, la pressió fiscal que suporten les rendes mitjanes a Catalunya és equivalent a la que suporten les rendes mitjanes del país escandinau: el salari mitjà a Suècia és de 38.000 euros i de 23.851 euros a Catalunya, i en tots dos casos l'impost se n'endú un 30%.
El ciutadà pot entendre l'imperatiu d'actuar sobre els ingressos davant la dimensió de la retallada que es fa necessària per reduir el dèficit al 4,4% el 2012, i que pot superar els 36.000 milions d'euros. El que li costarà més d'entendre és, d'una banda, que altres autonomies aprofitin l'avinentesa per aprofundir en una guerra fiscal que capti rendes elevades i, de l'altra, que en tot el debat de la pujada d'impostos només apareguin arguments recaptatoris i no s'esmenti què rep a canvi el ciutadà. Perquè la comparativa que avui publiquem també revela una inversió en educació, salut i protecció social a Suècia infinitament superior.
