La vaga general celebrada ahir a Catalunya i a tot l'Estat per protestar contra les polítiques d'austeritat va tenir un seguiment una mica superior a la de fa vuit mesos -centrada en la reforma laboral- i, sobretot, més participació en les manifestacions, que van tenir un to cívic no enterbolit per la violència d'alguns grups radicals a la nit.
La protesta -emmarcada en una convocatòria europea que també va ser important a Portugal i testimonial a Itàlia, Grècia i altres països- arriba amb un atur desbocat i amb la polèmica dels desnonaments molt viva i ha de ser llegida com l'expressió d'un malestar creixent per la manera com la crisi està castigant els sectors més desafavorits i les classes mitjanes.
Ara bé, més que d'èxit de la vaga pròpiament dita, amb un seguiment important però parcial, s'ha de parlar d'una adhesió bastant general a una protesta que desperta simpaties transversals. Perquè aquest cop els sindicats han sabut anar més enllà dels arguments de caràcter laboral i han obert el focus de la seva reivindicació per connectar amb una inquietud majoritària i plural contra les repercussions econòmiques i socials de les retallades. Precisament, aquest qüestionament ideològic de l'austeritat, que depassa l'àmbit sindical, ahir també es va fer palès amb una jornada de campanya electoral de perfil baix, en què només el PP va mantenir els actes previstos, i amb els líders de la resta de partits, tret de CiU, presents a la manifestació.
El fet que la convocatòria fos d'àmbit europeu donava a aquesta cita un caràcter de contestació internacional, amb la mirada posada no només a Barcelona i Madrid, sinó també a Brussel·les i Berlín.
De fet, ahir mateix la Unió Europea va sortir al pas de la situació espanyola amb un missatge contemporitzador: no caldran retallades addicionals a les ja fetes o previstes durant el que queda del 2012 i el 2013.
