Els trastorns alimentaris -l'anorèxia i la bulímia- afecten sis de cada cent joves i adolescents d'entre 11 i 21 anys. Són malalties que projecten sobre el propi cos una profunda falta d'autoestima, i poden acabar de la pitjor manera.
A Societat alertem avui d'un increment de les llistes d'espera als hospitals per tractar aquests casos. No sembla que hagin servit de gaire les campanyes de denúncia de models anorèxiques i l'exigència que arribin a un pes mínim, ni tampoc les crítiques públiques a les cadenes de roba on molts joves no troben la seva talla (per corrent que sigui). Les associacions d'afectats i els professionals continuen subratllant la responsabilitat de les empreses, la publicitat, el cinema, els mitjans de comunicació, l'escola i la família per desmantellar l'estereotip social de cos ideal que ens governa. Com a societat no ens hem pres el problema prou seriosament.
Hem fracassat, sobretot, en la prevenció. Perquè els trastorns alimentaris s'estenen: cada cop comencen a una edat més precoç i afecten més persones adultes que ja els van patir d'adolescents. A més, augmenta la gravetat dels casos i prenen noves formes, com voler menjar saludable d'una manera obsessiva o bé tenir un cos musculós. Amb la dificultat afegida d'haver de lluitar contra blogs i webs que inciten a aquests comportaments.
No tots els casos són igual de greus. A l'ambulatori es poden tractar pacients que perden fins a un 20% del pes normal, però els professionals expliquen que la majoria de malalts acaben a l'hospital via urgències. És evident que tenim un problema en la detecció precoç. No reconeixem el problema.
Que s'allarguin les llistes no és culpa de les retallades, sinó de l'augment de pacients. Però les retallades acaben incidint en l'atenció. Suposen més pressió sobre els centres d'atenció primària (CAP), on els metges de capçalera ja han hagut d'assumir altres pacients que abans es derivaven a l'especialista.
