I AQUÍ
Opinió 07/07/2011

Ni dòcils ni emotius ni oblidadissos

i
Carles Capdevila
1 min

En Miquel Pairolí era personalment tan savi, concís, bell i moral com la seva prosa. Ho deien, tristos, els editors de La Campana. Un mes abans de deixar-nos l'escriptor havia abaixat el teló professional amb un article en què detallava amb saviesa, concisió, bellesa i sentit moral el seu columnisme. No em sé estar de manllevar-li la prosa perquè reposi també ara i aquí i faci de veu de la consciència:

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

"Si no hi ha sentit crític envers el poder, els abusos, la intolerància, l'explotació, el fanatisme, el periodisme tendeix a les flors i violes, que fan molt goig als prats i jardins, però no a les planes d'un diari. Reflexió com a compromís amb el lector. El columnista ha d'aportar una idea, la seva, raonada i fonamentada, que estimuli la del lector, bé sigui a favor o en contra. La columna ha de ser una incitació al pensament i al diàleg, un element, humil si voleu, perquè el lector formi el seu punt de vista. Memòria, perquè lligar caps entre el passat i el present és una de les millors maneres per entendre el que va succeint. En la història ja està escrit gran part del que vivim. Avui dia, però, travessem temps molt adversos per al sentit crític, per a la reflexió i per a la memòria. Són tres bèsties negres per als poders que ara ens governen i que ens volen dòcils, emotius i oblidadissos". (Miquel Pairolí, El Punt-Avui, 29/05/11)

Crítics, reflexius i amb bona memòria. Convé recordar-ho.

stats