No tan bo com ens ho venen

El primer que em va cridar l'atenció a la tornada del meu breu exili vacacional(no tan complet com hauria volgut, tot s'ha de dir) és l'onada d'optimisme que ens ha envaït. Resulta sorprenent i trist, així com estan les coses, sentir representants del Govern i del Partit Popular afirmar que ja estam sortint de la crisi, que el pitjor ja ha quedat enrere, que les mesures d'austeritat mal entesa aplicades fins ara estan donant els seus fruits, que una trentena de persones manco a les llistes de l'atur són un autèntic canvi de tendència.

La consigna en aquesta represa del curs polític és llançar un missatge clar d'optimisme, amb el doble objectiu de tapar temes incòmodes (els papers de Bárcenas i el suposat finançament irregular del PP) i de recuperar almanco part dels votants perduts. A Soutomaior, Mariano Rajoy s'acostava perillosament als increïbles brots verds de Zapatero i s'atrevia fins i tot a anunciar baixades d'imposts. Això sí, per a l'any 2015, que hi ha eleccions. Fa uns dies, María Dolores de Cospedal, utilitzant unes dades d'atur que encara no estaven publicades ni disponibles per a la resta dels mortals, anunciava cofoia un agost històric, omplint-se la boca amb el final de la recessió i la recuperació de la confiança en Espanya.

No podem negar que hi ha alguns indicadors que han millorat, com la prima de risc, les exportacions o les xifres d'aturats registrats, però no abunden les perspectives que ens permetin creure'ns aquest món de color de rosa que ens estan intentant vendre. No són pocs els que auguren un increment de la famosa prima passades les eleccions alemanyes, on, si no hi ha miracle, Merkel tornarà a guanyar. I és de pura lògica pensar que, un cop finalitzi l'"espectacular" temporada turística, que ha assolit rècords en nombre de visitants, els milers de contractats temporals (i en la majoria dels casos precaris) tornaran a engreixar les coes de l'atur.

Els ufanosos governants haurien de refrenar la seva alegria i recordar, a més de l'ingent nombre de persones que volen treballar i no poden, els que fan feina en pitjors condicions que abans, per manco doblers i perdent drets a cops de reforma laboral. El president anunciava a Galícia que la recessió ja ha quedat enrere gràcies a les mesures aplicades pel seu govern i que en aquesta segona part de la legislatura assaborirem el desitjat fruit d'aquesta recuperació econòmica: la creació de llocs de feina. Acceptant aquesta improbable premissa, no es poden reduir les xifres de l'atur a qualsevol preu, deixant sota mínims els drets dels treballadors i apostant per un model de minijobs i "hiperflexibilitat" que només ens porta a una societat cada cop més descohesionada i més dual. Naturalment, les recomanacions de l'FMI (no se'n cansen mai, d'equivocar-se?) o de l'inefable Joan Rosell van per aquest camí, el de l'eliminació de les classes mitjanes.

Aquí, a Balears, molts d'establiments han fregat l'ocupació màxima i sembla que la inestabilitat a destinacions competidores, com ara Egipte, permetrà allargar la temporada fins a límits insospitats, però això no suposa que tots els empresaris tenguin beneficis en el seu compte de resultats o molt manco que s'hagin creat llocs de feina estables. Igual que passa amb la resta de sectors productius, el turístic no ha escomès la reforma en profunditat que necessita i s'acontenta, amb la visió curtterminista que ens caracteritza, salvant la temporada i prou.

La corrupció i el desencant ciutadà continuen lligats indissolublement a la política, i casos com el de Bárcenas, Matas o Munar, lleis de transparència que queden molt enfora de les expectatives generades i tot un seguit de mentides, canvis de rumb o declaracions contradictòries no ajuden precisament a millorar la imatge dels nostres representants. Preguntes, moltes: quin final tendrà el cas de l'extresorer? I el del Palma Arena? S'assumiran algun dia, com passa a la resta d'Europa, responsabilitats polítiques pels casos de corrupció? Eren o no incompatibles els negocis de Bauzá amb el càrrec de president? Malauradament, les respostes interessen poc o gens als que governen.

Encara pitjor, fa la sensació que es creuen la seva pròpia visió distorsionada de la realitat, atribuint les causes judicials obertes a una campanya contra el PP, vinculant les "millores" econòmiques a les polítiques d'austeritat mal entesa i, segons tots els indicis, apostant per seguir en la mateixa línia, sense que els importin gens ni mica els centenars de milers de víctimes col·laterals i hipotecant el futur de la majoria de la societat.

El + vist

El + comentat