Que ningú s'espanti. És fàcil: la mixofòbia és la fòbia a barrejar-se amb aquells que considerem diferents de nosaltres. Igual com la paraula misto , ve de mixtus . És un concepte que usen els sociòlegs i que no trobareu als diccionaris a l'ús. A part dels seus desequilibris mentals, el monstre d'Utoya deu patir mixofòbia, agreujada per l'aïllament. Però no cal arribar a extrems bàrbars com el seu per instal·lar-se en aquesta fòbia. Uns quants exemples: la vida en urbanitzacions de luxe aïllades de l'exterior, les exclusives escoles i universitats d'elit o els resclosits clans familiars. També les vacances són sovint temps proclius a envoltar-se només dels teus. És una fòbia que s'alimenta de la tendència perfectament humana a buscar la pròpia seguretat, a defugir la incertesa del que ens és desconegut. Contràriament al que podria semblar, la globalització ha accentuat la mixofòbia com a reacció, igual com ha fet créixer el retorn a les arrels. L'antídot de la mixofòbia és la curiositat, la necessitat de conèixer i relacionar-se, autèntics motors de l'èxit de la humanitat. Enfront de la por, curiositat. Zygmunt Bauman, inventor de la idea de societat líquida, caricaturitza molt bé la mixofòbia: "Viure en una urbanització tancada, d'accés restringit, amb la finalitat d'espantar les pors és com buidar d'aigua la piscina perquè els nens aprenguin a nedar de forma totalment segura..."
