VISCA EL SISTEMA
Opinió 25/09/2011

Notícies d'altres mons

i
Sebastià Alzamora
2 min

Satèl·lits que es desintegren en contacte amb l'atmosfera terrestre, partícules que viatgen a una velocitat superior a la de la llum: són titulars destacats de la premsa internacional dels últims dies. Notícies siderals, podríem dir-ne, que ens subsumeixen en un magma de preguntes a mig camí entre la curiositat científica i la superstició. Per exemple: que un satèl·lit de la NASA, com ara aquest que anomenen UARS, torni des de l'espai exterior per caure damunt la Terra, és un fet que ens sembla que entenem, per bé que en realitat només ens suscita una pregunta: em pot caure damunt el cap? És el primer que ens ve al pensament, per molt que les possibilitats que això passi es redueixin a una entre molts milions, una probabilitat molt inferior fins i tot a la de morir fulminat per un llamp.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En canvi, de la notícia que el Centre Europeu d'Investigacions Nuclears (CERN, per als amics) ha dut a terme un experiment batejat com Opera, que ha donat com a resultat que els neutrins (unes partícules subatòmiques que es caracteritzen pel fet de no tenir gairebé massa) viatgin 60 nanosegons més de pressa que la llum (que se suposa que ho fa a 300.000 km per segon), directament no sabem què pensar-ne. Segurament aquesta incertesa és el que ens fascina i ens fa entrar en un estat d'excitació antimatèrica difícil de controlar. Al cap i a la fi, la caiguda del UARS només ens confronta amb la por ancestral que ens provoca tot allò que pugui caure del cel, però aquests neutrins inquietants que van més ràpid que la llum mateixa ens obren una porta que semblava tancada des del 1905 per Albert Einstein, quan va donar a conèixer la seva teoria de la relativitat (que per altra banda la majoria només coneixem d'oïda, a través del que ens n'han explicat professors i divulgadors tan perplexos com nosaltres mateixos).

Una cosa és segura, i és que Sigmund Freud i Albert Einstein, juntament amb Friedrich Nietzsche, van ser els pensadors que van establir els fonaments de la visió de la realitat que maneguem encara avui. La manera en què ens expliquem les coses, per dir-ho així. Tanmateix, Nietzsche i Freud han estat profusament qüestionats, i Einstein, que semblava l'únic que aguantava impàvid el pas dels anys, veu ara la seva teoria sota sospita per culpa d'un assumpte de neutrins i nanosegons (que gairebé no existeixen, ni els uns ni els altres). Després ens queixarem que ens quedem sense referents i que la gent es refugia en sectes i drogues.

Per si de cas, els científics del CERC que van presentar l'experiment Opera van renunciar expressament a extreure'n "una interpretació teòrica o fenomenològica", perquè es resisteixen a procedir a una freudiana mort del pare Einstein. Tot i així, un dels seus col·legues que va assistir a la presentació els va felicitar calorosament "per haver dut a terme un experiment tan bell". És a dir, no per haver construït cap teoria, sinó per haver compost un poema. Al cap i a la fi, ja va suggerir Borges que l'univers té la forma del rostre de cadascun de nosaltres.

stats