Vam conèixer la notícia de la dona acomiadada de la cotilleria de Manhattan on treballava perquè tenia els pits massa grossos "i distreia la clientela", l'endemà que en coneguéssim una altra. La dels milers d'homes que van omplir l'estadi dels Mets (les dones hi tenien prohibida l'entrada) per parlar dels mals d'internet. En tots dos casos, els protagonistes de la notícia eren jueus. Segons la premsa, "jueus ortodoxos" en el cas dels amos de la cotilleria de Manhattan i "jueus ultraortodoxos" en el cas dels homes de l'estadi dels Mets.
Si aquestes dues notícies haguessin estat protagonitzades per musulmans ja faria dies que les tertúlies traurien fum. Imaginin-se, sisplau, que obrim el diari i hi llegim: "Acomiadada d'una botiga de burkinis de Manhattan per tenir els pits massa grossos". I imaginin que llegim: "Milers de musulmans islamistes radicals omplen l'estadi dels Mets (les dones hi tenien prohibida l'entrada) per parlar dels mals d'internet".
Cap a l'any 2000, vaig fer una sèrie de reportatges per al diari El País sobre els immigrants que s'havien tancat a les esglésies per reclamar "papers per a tothom". No hi havia ni una sola dona tancada. I vaig pensar, doncs, que o bé totes tenien papers o bé estaven tancades en un altre lloc. Em va semblar immoral donar suport a una causa reclamada només per la meitat masculina de la població immigrant. Deploro les injustícies que es cometen contra les dones i més si és en nom de Déu. Però les deploro totes. Les que cometen els musulmans, les que cometen els jueus i les que cometen els catòlics, i em fot veure com les tertulianes que s'han autoproclamat defensores (figura que en solitari i contra tothom) de les oprimides dones musulmanes, en casos com aquests, exactament iguals, miren cap a un altre cantó, perquè no toca.
