Opinió 17/07/2013

El PSOE no és Àustria

i
Vicenç Villatoro
3 min

Quan José Luis Rodríguez Zapatero va començar a presentar-se a l'inici de l'any 2000 com a aspirant al lideratge del PSOE, recordo que Ernest Lluch ens va comentar, esperançat, a la sortida d'una tertúlia: "Aquest és Àustria". Lluch tindria temps de decebre's d'aquesta primera impressió entusiasta, abans del seu ignominiós assassinat per ETA a finals d'aquell any. Però l'expressió és significativa. En aquells temps, Ernest Lluch estava molt intensament dedicat a estudiar la persistència del moviment austriacista després de la derrota del 1714, a Catalunya i a Espanya. Va estudiar molt especialment els austriacistes aragonesos de tot el segle XVIII, convençut que hi havia una herència d'aquell austriacisme derrotat que ajudava a explicar la realitat política espanyola i catalana actual.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Què volia dir, parlant de política actual, ser Àustria o no ser-ne (és a dir, ser Borbó)? Interpreto Lluch, però segur que el sobreinterpreto. Vist en perspectiva actual, el xoc entre borbònics i austriacistes de començament del XVIII era alguna cosa més que el xoc entre dues dinasties i no es pot explicar estrictament com un xoc entre territoris, tot i que les dues idees es van repartir desigualment als diversos territoris de la monarquia. Hi havia dues concepcions sobre com organitzar els espais polítics. Una, la borbònica, d'inspiració francesa, volia l'homogeneïtat: lleis i institucions úniques, capitals fortes i esquemes centralitzats. L'altra, l'austriacista, articulava espais amb lleis i institucions -i llengües i cultures- diverses, en un model arrelat a l'antic règim, però que contenia vies d'accés alternatives a la modernitat.

En terminologia moderna podríem dir -ara no interpreto Lluch, sinó que ho dic en les meves paraules- que hi ha una concepció diguem-ne borbònica que vol organitzar els territoris a través d'una homogeneïtat piramidal i centralitzada i una concepció austriacista que els voldria organitzar en la diversitat i la pluricentralitat, com una xarxa. Com que Zapatero parlava llavors encara de l'Espanya plural, devia ser Àustria.

Amb el temps ja es va veure que Zapatero no era Àustria. Potser tampoc no era Borbó. Potser era allò que li convenia en cada conjuntura. " Apoyaré la reforma del Estatut que apruebe el Parlament de Catalunya " ... En qualsevol cas, la distinció és interessant. Parlar de borbònics i austriacistes per explicar la política catalana i espanyola d'avui. En aquesta distinció, què és la declaració de Granada que van pactar fa uns dies PSOE i PSC? Què són Rubalcaba i Navarro, Àustries o Borbons? No en tinc cap dubte: no són Àustries. El seu federalisme no és una articulació en xarxa de la diversitat, on les diverses peces decideixen estar juntes o separades segons la seva conveniència. El que surt de Granada és o es diu federal, però amb unitat obligatòria, solidaritat obligatòria: una unitat que s'organitza en peces, no pas unes peces que decideixen confluir -o no- en una unitat.

En perspectiva actual, i en aquesta lògica més política que històrica, qui és Àustria? Qui entén que hi ha peces diverses i que cadascuna té dret a les seves institucions, a les seves lleis, a les seves pròpies opcions? El dret a decidir és Àustria. Encara que fos decidir que anem tots junts, perquè volem, no perquè no podem fer altra cosa. Ser partidari del dret a decidir -encara que es vulgui proposar el no- és Àustria. Ser-hi contrari, negar-lo, dir que la unitat és un axioma intocable, no és ser Àustria. Granada no és Àustria. Rubalcaba i Navarro no són Àustries. Al PSC hi ha de tot.

Àustries i Borbons són dos mons. Però no són les dues Espanyes de Machado. Les dues Espanyes existeixen i estan enfrontades (ara hi ha enfrontaments fins i tot a l'interior d'una d'aquestes dues Espanyes, la dreta espanyola). Però la frontera entre aquestes dues Espanyes, que no són iguals, que no són el mateix, no és la que separaria aquesta idea d'Ernest Lluch dels Àustria i dels Borbons. El PSOE no és el PP. Però el PSOE no és Àustria. I mentre el PSC vulgui ser part d'aquest PSOE, tampoc no serà Àustria. Opta potser per una piràmide més simpàtica i més moderna, però continua sent una piràmide obligada. No una xarxa triada. (Potser la veritable frontera és aquesta: piràmide o xarxa, obligar o poder triar.)

stats