L'EDITORIAL
Opinió 19/11/2011

La Primavera Àrab s'estanca a Egipte, més enllà de les eleccions

2 min

Fa nou mesos des que el contagi de la Primavera Àrab de Tunísia a Egipte va desallotjar Hosni Mubàrak del poder, després de tres dècades al capdavant del país clau a la regió. El pròxim 28 de novembre s'inicia un procés electoral que, sobre el paper, suposa els primers comicis parlamentaris lliures a Egipte, la culminació de la transició democràtica. Tanmateix, l'exèrcit egipci, que administra el poder des de la caiguda de Mubàrak, s'ha apropiat del procés i ha oblidat la promesa de cedir el poder després de l'estiu.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els senyals que dóna l'exèrcit són poc esperançadors, començant pel procés electoral en si. El 28-N servirà perquè Egipte es doti d'un Parlament. Però, a partir d'aquí, s'ha d'obrir una altra fase per a l'elaboració d'una Constitució, que blindi privilegis -inacceptables en una democràcia- com que el pressupost de l'exèrcit sigui secret. L'elecció presidencial no arribarà fins al 2013. Al carrer, la violència policial no ha desaparegut. I els judicis militars de civils són a l'ordre del dia. Els egipcis han perdut la paciència.

La situació ha esdevingut inquietant fins al punt que els Estats Units, que tradicionalment han tingut una relació fluïda amb l'exèrcit egipci i que coneixen la importància que té que Egipte s'entengui amb Israel, ja han bastit ponts amb els Germans Musulmans i la nova formació afí Llibertat i Justícia. Els islamistes parteixen com a favorits a les urnes després d'anys fora de la llei. Veuen l'ocasió d'emular Tunísia, on el també islamista Ennahda va guanyar les eleccions del mes passat. En aquest moment, són l'únic contrapoder a l'exèrcit.

Després d'una Líbia post-Gaddafi convertida en un país fallit, allunyat d'una democràcia, i d'una Síria aparentment abocada a una guerra civil, és essencial que l'exèrcit entengui el clamor del país. Els egipcis mereixen un canvi de règim real, no una democràcia cosmètica. És per això que van iniciar la revolució de Tahrir. I Europa, distreta, callada.

stats