Coincideixen dues crisis, la de l'euro i la de la immersió. Cal reconèixer que, vist amb perspectiva continental, el neguit lingüístic que ens afligeixen sembla infantil. La divisa europea està a punt de petar i aquí patim per si els professors de gimnàstica han de dir " alto " o "atureu-vos". A Madrid comenten divertits que mentre que uns fan política de veritat, altres es dediquen al folklore; un folklore que, ho vulguem o no, el temps, tot sol, anirà enllestint.
I té sentit pensar així, però mirem el futur. La crisi de l'euro i el replantejament de la Unió Europea que s'està gestant, allò què realment erosiona és el poder de Madrid, no el de Barcelona, més simbòlic i eteri. Als catalans, per descomptat, ens afectaran les mesures que els alemanys imposaran a estats mandrosos, com és l'espanyol. I és del tot previsible que l'invent del tebeo de les autonomies aviat sigui refet i -ho dic de passada- dubto que de tot plegat en surti indemne TV3, per esmentar un cas vistós i estimat. Per tant, aquesta crisi deixarà Madrid mirant a Burgos. Ja els han obligat, sense fer soroll, a tocar la Constitució. I també hi ha amatents una reforma laboral i bancària de veritat, que arribaran disfressades de relleu a la Moncloa. ¿Recordeu la pèrdua de Cuba, de les Filipines i tota la generació plorosa del 98? Doncs això els ve a sobre -ja disculpareu que exageri-. Ara mateix al Partit Popular busquen la manera de fer-nos creure que tot ho hauran decidit ells.
En aquest nou escenari, Madrid, un cop amputats els braços que li permetien subjectar l'economia, esdevindrà una gestoria. Continuarà remenant la paperassa legal, però ja no guiarà l'ànima de la nació espanyola, no tota sencera. I al final es girarà cap a Catalunya, per intentar recuperar la sobirania cultural cedida tan generosament durant la transició, la cosa aquella folklòrica que van menysva lorar.
