Podem ha anunciat que inclourà dintre del seu programa una quitança parcial de deute públic. Això vol dir que aquells que hagin posat part dels seus estalvis en bons de l’Estat o en lletres del Tresor perdrien un cert percentatge, el de la quitança, dels seus diners.
Amb això es pretén alliberar recursos i destinar-los a despesa social. Jo he defensat en alguns articles que els creditors també tenen una responsabilitat, i que sobretot Alemanya i França haurien d’haver ofert fa temps una quitança a Espanya per no ofegar-nos.
El problema és que ara la major part del deute espanyol s’ha anat transferint hàbilment des dels bancs estrangers cap als nostres, que van rebre diners del BCE i rescats a canvi que es quedessin el risc país.
Una quitança de deute aniria ara directament als balanços dels nostres bancs i generaria una important pèrdua que els forçaria a capitalitzar-se un cop més i qui sap si a noves quitances als seus clients, com va passar amb les preferents. Bancs amb pèrdues vol dir menys crèdit per a famílies i empreses. Podem ho vol solucionar creant una banca pública que faci préstecs a empreses i particulars.
Però aquesta banca pública s’haurà de finançar amb emissions de deute i haurà d’oferir un interès superior a la quitança. Si, per exemple, la quitança és d’un 10%, haurà d’oferir més d’un 10% d’interessos si vol tenir finançament que li permeti fer préstecs. I si la banca pública es finança al 10%, seran també aquests els interessos que ens demanarà als espanyols per donar-nos crèdit!
En resum, que una quitança és legítima, però s’hauria d’haver fet abans, perquè ara no repercutirà sobre els bancs dels correpins estrangers, sinó sobre els nostres bancs, sobre el nostre cost de finançament privat i sobre l’interès de qualsevol futura emissió de deute públic.
