Em preocupa l'anunci de reforma de Rajoy per liberalitzar el comerç per molts motius. El més important és que, a banda de les bondats o maldats de la mesura i la seva oportunitat, se salta la potestat catalana per decidir quin model de comerç volem mantenir. Intents per carregar-se'l n'hi ha hagut molts, i fins ara s'han anat resistint per un consens que ha aconseguit respectar la fisonomia comercial del país. És evident que canvien els hàbits i la manera de comprar i les necessitats de tothom i que el món botiguer es transforma a la recerca de la conciliació impossible. Però també ho és que obrir cada dia és poc a l'abast dels petits i torpedina un sector molt arrelat a casa nostra, que dóna forma a pobles i ciutats. Un país necessita un model comercial propi, i aquí el tenim, i tot model necessita eines polítiques per poder defensar-lo, i Rajoy ha decidit que s'acabi l'excepció catalana amb algunes mesures de liberalització d'horaris. Veurem la capacitat del govern Mas i del sector per defensar-se en una reforma que atempta contra un col·lectiu i pel mateix preu rebaixa la nostra sobirania, el dret a decidir quants diumenges obren les botigues, o quines. Segur que comptaran amb el suport impulsiu de qui només ven les facilitats com a consumidor, però el model comercial d'un país no està en venda ni pot acceptar rebaixes imposades.
