A vui, demà, passat demà i l'altre. Dijous ja és aquí, la jornada política més esperada de la temporada: la compareixença del president del govern central, Mariano Rajoy, per parlar de la seva vinculació amb el cas Bárcenas i quatre qüestions més per farcir l'ordre del dia i no semblar un ple específic per parlar del presumpte finançament il·legal del PP i els suposats cobraments de sobresous en negre quan el president era ministre. La qüestió és si, en acabar l'actuació, reclamarem que ens tornin els doblers o aplaudirem satisfets per les explicacions governamentals. Coneixent l'enrevessament lingüístic de Rajoy, posaria messions, i no crec que perdés, que la primera opció serà la guanyadora. Aferrarà una frase subordinada darrere l'altra, parlarà en pretèrit imperfet i presentarà el mateix pla de regeneració democràtica que va anunciar en el debat de política general però tunejat.
De la Moncloa al Congrés. Malgrat que a simple vista pot semblar que no, el pas de Rajoy té mèrit. Ell i José Luis Rodríguez Zapatero són la cara i la creu d'un president. Zapatero va sorgir del Congrés i creia en el Parlament. Des que l'economia es va tòrcer la segona legislatura, no hi va haver dada maleïda que no inclogués una compareixença específica del president socialista, si més no per fer volar coloms. En canvi, Rajoy, no. Ell és dels polítics que es poden encasellar sota el rètol de gestor. No li agrada el debat, té majoria absoluta i el cas Bárcenas li provoca descomposició, només de pensar en el nom. Aquest dijous, emperò, pot ser el gran dia. Per ventura cauran llamps i trons, però, empès per la befa dels portaveus de l'oposició, Rajoy pot acabar dient el nom del seu extresorer, no sencer; amb el llinatge en sec tothom es donarà per satisfet.
Allò important és el de dintre, no l'embolcall. Una diputada socialista del nucli dur de Zapatero va diagnosticar que Rajoy estava acabat perquè aplicava polítiques del passat. Això no vol dir que no sàpiga vendre les seves idees via Twitter, Facebook o que no tingui la millor pàgina web del món. De fet, a dia d'avui el problema és que molta gent pensa que en penjar un missatge a la xarxa la tasca ja està feta, però no, el problema és el contingut del missatge, sobretot quan el discurs és del segle passat i el difon per vies que empren, sobretot, els que viuran quasi fins a finals d'aquest segle.
De vacances, però no absents del món . Els col·laboradors de Rajoy pensen que compareixent el primer d'agost ningú no pararà esment en el que diu el president espanyol i s'equivoquen, de la mateixa manera que han errat en dilatar les explicacions parlamentàries creant un problema afegit a l'escàndol de les confessions de qui va ser el màxim responsable dels comptes del PP. La credibilitat de Rajoy dependrà únicament i exclusivament de la coherència i la sinceritat que traspuï el seu discurs.
L'honor. El que està en joc és més que la seva credibilitat, és la confiança de la societat en tota la classe política, i això és més perillós del que pot semblar a simple vista. Si no es gira la truita i els mateixos polítics continuen donant munició als antisistema perquè l'honorabilitat política sigui dubtosa per costum, no s'acabarà amb els governants corruptes, sinó amb la democràcia. Sempre manarà algú, la qüestió és que ho puguin continuar fent els que les urnes triïn democràticament. Perquè els ciutadans puguin abandonar el vici de posar en quarantena tots els polítics, Rajoy dijous ha de xerrar clar.
