Cartes i missatges
Opinió 03/01/2011

Els sentiments de Rakosnik El català a TVE 'Fum, fum, fum' Demagògia lingüística TGV sense seguretat Renovables sense ajudes

Carme Bosch Molins De Rei Oriol Andrés Barcelona Emili Escolà òdena Jaume Borràs Granollers Miquel Llobet Barcelona Josep Puig, Vicepresident D'eurosolar Barcelona
3 min
TVE, Defensora

La setmana passada, mirant el programa Candidat Mas, president Mas: compte enrere a TV3, em va emocionar enormement el sentiment que va demostrar Artur Mas davant milers de persones en el míting del Palau Sant Jordi. És el moment en què ell s'emociona i la seva esposa, Helena Rakosnik, puja a l'escenari a abraçar-lo.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La seva emoció em va corprendre, però encara més l'actitud de la seva dona davant de la multitud. És un gest espontani i sincer molt positiu, oblidant l'encarcarament que produeix un acte com aquest.

Des de l'ensenyament, intento inculcar als meus alumnes el valor de manifestar els sentiments sense culpabilitat ni por perquè puguin créixer en un món feliç amb l'ajuda de la família i de l'escola. Penso que és una manera de fer pedagogia el fet de manifestar el pessigolleig que sentim per dins en un moment determinat. Va ser una gran lliçó.

Dijous a TVE van fer en castellà el partit de bàsquet entre el Barça i el Madrid. Vaig provar de posar el canal dual, pensant que potser el podria escoltar en català, atès que es tracta d'un partit d'un equip català que es juga a Barcelona transmès per una televisió pública. Però res de res: només castellà.

Tot seguit, entro a la pàgina web de TVE per queixar-me. Així, escric a la bústia de la Defensora del espectador . Li dic: "Vull queixar-me perquè la transmissió del Barça-Madrid de bàsquet no la fan en català. Trobo que és una vergonya que menyspreïn així la nostra llengua." L'endemà mateix em van respondre escuetament: " Por favor, utilice el castellano para poder tramitar su correo.

Muchas Gracias.

" Una gran sorpresa i un nou disgust vers aquest canal.

És l'enèsima demostració que des d'Espanya no tenen cap intenció de fer cap esforç per acceptar-nos com a catalans.

Al barri en què visc, Pla de la Masia, a Òdena, fa mesos que cantem el Fum, fum, fum . Un fum que ennegreix els carrers del poble diàriament i que també afecta altres barris i municipis com Vilanova del Camí o Igualada. En tots tres municipis hi governa el mateix partit i cap dels ajuntaments fa res per evitar el núvol de pols negra que ens envaeix.

El polsim negre es veu a tot arreu: al terra, a les terrasses, als balcons, als cotxes. Però també va a parar als pulmons de tots els veïns afectats, dels treballadors de la zona i dels infants que van a les escoles i a la llar d'infants. Aquests petits, en edat de creixement, segurament són els més afectats.

Jo no vull que l'empresa del fum tanqui i deixi tota una sèrie de treballadors al carrer (ja n'hi ha massa, d'atur). Només li demano que posi els filtres corresponents per evitar tota la contaminació que està produint a la zona.

Posem per cas que fem cas als arguments d'Alícia Sánchez-Camacho (PP) i d'Albert Rivera (C's) i canviem el model d'immersió lingüística a les escoles per tal d'equilibrar la utilització del català i el castellà. Ens agrada el coneixement de la diversitat lingüística.

Apliquem aquest model a canvi que ells es comprometin, com a defensors, segons diuen, de la llengua catalana, a promocionar i promulgar lleis per a l'equilibri lingüístic al cinema, als mitjans, a les televisions, a la justícia o a les publicacions.

Ara bé, veient com van votar en contra de la llei del cinema al Parlament, segurament la seva defensa del català és merament una posició demagògica. Si no són congruents amb ambdues coses, no me'ls creuré pas.

Dijous viatjava en tren des de París fins a Figueres i vaig arribar més de dues hores tard. El tren s'havia aturat a Mâcon per tal que la policia desallotgés 10 viatgers sense bitllet. Foren necessaris una vintena d'agents per fer la feina, amb els passatgers atònits i creuant els dits perquè la cosa no es compliqués. Segons els revisors del tren, això passa amb certa freqüència. A Lió, o a París, ningú no ens va controlar si dúiem els bitllets, ni les maletes foren revisades.

Crec que això que la companyia ferroviària ens torni els diners ho tenim cru. Almenys, però, vam arribar a Figueres sans i estalvis. No voldria ni pensar què passaria si algun il·luminat hagués pujat al tren amb males intencions. Perquè el problema seriós d'aquesta línia francesa és el de la seguretat.

D .

stats