Rebel·lió al Senat contra la llei Wert

MadridLa llei Wert no provoca entusiasme en les files populars i és rebutjada de ple per la resta de forces polítiques. Al Senat es va viure ahir una rebel·lió contra la reforma educativa. Les cinc comunitats no governades pel PP estaven al capdavant del front de batalla amb el suport de senadors de tots els colors polítics, tret del PP, si bé alguns consellers populars s'atreviren a queixar-se amb la boca petita de la manca de finançament per poder aplicar la futura llei de millora de la qualitat educativa (LOMQE) en el seu territori en els dos anys fixats per la llei. El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, més qüestionat del que pensava quan va arribar a la cambra alta, va estendre la mà a negociar un calendari d'aplicació de la reforma més esgraonada al llarg de la tramitació de la llei en el Senat.

Ahir s'havia convocat la comissió general de les comunitats autònomes, un òrgan parlamentari del Senat que permet escoltar la veu de les comunitats quan una llei com la LOMQE pot afectar les competències adquirides en una matèria, en aquest cas l'educativa. Abans d'iniciar la sessió, les cinc comunitats amb govern no popular (Catalunya, País Basc, Andalusia, Astúries i Canàries) escenificaren el seu rebuig a la llei Wert i advertiren el ministre que si la llei entra en vigor sense canvis substancials, després del pas pel Senat, la recorreran davant el Tribunal Constitucional (TC). Automàticament, tres consellers del PP van prendre la paraula, entre ells la illenca Joana Maria Camps, força nerviosa. Per la megafonia es va sentir com els seus companys li deien: "Tranquil·la".

Els consellers de les comunitats autònomes governades pels populars lloaren en bloc que s'acabés amb l'immobilisme d'etapes anteriors i s'apostés per una reforma que a parer seu acabarà amb el fracàs escolar. La majoria d'ells va passar de puntetes sobre la invasió competencial que denunciaren les cinc comunitats que no estan governades per dirigents del PP. Joana Maria Camps anà més enllà que la majoria de companys seus i afirmà que "no hi ha cap intromissió de competències". La consellera va exposar que el que es fa és una ordenació competencial aclaridora per "homogeneïtzar" totes les comunitats, ja que, a parer seu, no es pot permetre que hi hagi uns resultats tan dispars entre les comunitats autònomes.

El front més dur per al ministre ahir va ser convèncer els seus interlocutors que el calendari d'aplicació i el finançament a què va lligat eren els adequats. De fet, en una reunió prèvia de consellers del PP mantinguda dilluns, a la seu del partit a Madrid, ja li havien fet saber que, sense més diners o ampliant el termini d'aplicació establert en dos anys, la implantació era inviable.

A la comissió del Senat, comunitats populars com Castella i Lleó, Aragó i Galícia van mostrar el seu malestar públicament, però segons fonts presents a la reunió de consellers del PP van ser la majoria que es van queixar de les dificultats d'aplicar la llei en tan poc temps i amb un finançament tan ajustat. Els càlculs inicials, quan Wert va plantejar la implantació en tres anys, era que el cost per a les comunitats superés els 900 milions i els 400 per a l'Estat.

El ministre no tombà el coll a posar en funcionament la LOMQE el curs 2014-2015, però sí que va obrir la porta a implantar la llei d'una manera esglaonada que, segons fonts ministerials, es concretarà en negociacions amb els grups parlamentaris del Senat i amb els consellers.

El TIL

La consellera de les Illes Balears -l'única bilingüe que no aprofità l'oportunitat del debat per parlar en el Senat amb la llengua pròpia- introduí el decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL) en el debat de la LOMQE posant-lo com a exemple per acabar amb el fracàs escolar. Camps arribà a dir que amb el TIL "s'havia posat fi al model d'immersió lingüística" amb un ampli suport social. Aquesta afirmació indignà el senador del PSIB, Francesc Antich, que en català va aprofitar l'oportunitat de participar en el debat per recriminar a la consellera que s'hagués atrevit a afirmar que s'acabava amb una immersió lingüística que mai no va existir a les Illes i al qual feien costat els ciutadans de Balears, ja que només a Mallorca van sortir més de 100.000 persones al carrer per dir no al TIL.

L'expresident illenc va posar damunt la taula que el problema de les aules a Balears és producte de la manca de finançament, i va advertir que envaint les competències i sense fer una anàlisi real de la situació no s'arreglaran els mals del sistema educatiu.

El ministre, una vegada més , no va entrar en cap dels envits sobre el TIL. El model d'immersió lingüística de Catalunya sí que va centrar bona part del debat. Tots els senadors catalans que hi participaren el defensaren amb vehemència i la consellera Irene Rigau va demanar valentia a Wert per retirar la disposició addicional 38 que pretén acotar el sistema català. Wert va deixar clar que no ho pensa fer perquè considera que ha de garantir per llei el dret dels alumnes a poder escolaritzar-se en castellà si així ho volen.

Torna la religió

Demà acaba el termini perquè els grups parlamentaris presentin les esmenes al Senat. Es preveu una nova polèmica amb l'assignatura de religió. Les pressions de la Conferència Episcopal sembla que tindran efecte en el PP, que presentarà una esmena perquè hi hagi el mateix model d'elecció de religió a tots els nivells escolars. Volen que només es pugui triar entre religió i la seva alternativa i eliminar la possibilitat que en el batxillerat es donin més opcions. Des del ministeri es recorda que tal com sortí el text de la Moncloa ja es compleix el tractat amb la Santa Seu que estableix que s'ha d'oferir religió a les aules.

En tot cas, tant si finalment hi ha canvis significatius de la llei Wert en el Senat com si no, la LOMQE ja és el projecte de llei que ha provocat més debat en la cambra alta de tota la legislatura, fins al punt de convocar la comissió general de les comunitats autònomes, un fet que passa en comptades ocasions.