Repartir-se els deutes

Confesso que fa algun temps que passo plana o canvio d'emissora quan llegeixo, o escolto, discursos sobre les meravelles que ens portaria una Catalunya independent, o descripcions dels escenaris catastròfics en què ens trobaríem. Rebutjo tant el discurs de la ingenuïtat com el de la por, i no puc evitar pensar que en molts casos no són sincers. No es pot formar l'opinió dels ciutadans amb afirmacions faltades de base.

Per això celebro que darrerament hagin començat a aparèixer força informes en què, amb una mica més de rigor, amb més dades objectives i, sobretot, explicant les hipòtesis en què estan basades les afirmacions, s'intenta posar més llum sobre els possibles escenaris, tant de l'estació d'arribada com de les vies per anar-hi. No penso pas que els experts tinguin la veritat ni siguin neutrals, en primer lloc perquè tothom té dret a tenir les seves inclinacions prèvies, i sobretot perquè estem parlant d'economia i de política. Ni en economia, ni menys en política, es poden fer previsions segures perquè dependran de les voluntats dels diferents actors. En tot cas, és molt bo que entrem en una etapa d'opinions i alternatives que permetin orientar la gent a partir d'un debat més plural i menys apassionat.

Parteixo de la base que qualsevol escenari per a Catalunya que ens permeti sortir de la gran incomoditat actual passa per un enfrontament que acaba amb algun tipus de pacte amb l'Estat, comptant amb un cert nivell de comprensió o complicitat de les autoritats europees. Per això m'agradaria dir quatre paraules sobre un tema que no he vist prou discutit i que crec que tindrà una gran importància en les actituds que durant el procés prenguin els governs català, espanyol i europeu. Es tracta del tema del deute.

Quan una parella se separa, acostuma a haver-hi fortes discussions per pactar com es reparteixen les propietats. Però encara és molt pitjor la discussió quan el que hi ha per repartir són deutes que s'han de tornar! I aquest és el cas en una eventual separació entre Catalunya i l'Estat. Després de repartir-se els edificis oficials, les empreses públiques, o les pintures del Museu del Prado, caldrà pactar políticament quina part dels deutes es queda cada part. No he vist prou analitzat aquest tema i les conseqüències que això tindria en la negociació i en el futur de cadascun dels dos estats. I crec que és fonamental, ja que condiciona molt les possibilitats de pacte.

Un estat endeutat té, davant dels seus creditors, una solvència que jo penso que depèn de tres elements: el volum del deute sobre el PIB; la possibilitat de generar creixement i, per tant, ingressos públics, i la possibilitat de millorar el seu equilibri exterior. Dit d'una altra manera: encara que tinguis un gran deute, pots seguir sent solvent i seguir-te finançant a bon preu si tens perspectives de créixer i tens capacitat d'exportar. És conegut que el nivell del deute públic espanyol és similar a l'alemany, però la solvència futura és ben diferent... com reflecteix la prima de risc.

Des d'aquest punt de vista, no conec previsions de la nostra economia i de l'economia de la resta de l'Estat en relació a les dificultats de retorn del deute els anys següents a una possible separació. D'una manera intuïtiva penso que les característiques de l'economia catalana, amb un PIB comparativament molt superior al que li correspondria per la seva població, amb una renda per càpita també superior, amb una gran concentració industrial, i amb unes exportacions molt altes respecte de la resta de l'Estat, fan pensar que seria considerada més solvent que ara (si no és que acceptés una part de deute més gran que la que li pertocaria). Dit això, tranquils! Però la contrapartida seria que a l'economia de la resta d'Espanya li passaria el contrari i perdria solvència automàticament, cosa que obligaria que des de la UE es prenguessin mesures de rescat. Si la meva intuïció fos equivocada, el problema seria per a Catalunya. Segurament no és el cas, però s'hauria d'evitar que, per qualsevol raó, es creés el perill d'una desestabilització de la zona euro, ja que això condicionaria la posició europea contra la separació i segurament s'imposaria una sortida que no fos aquesta (ara en diuen terceres vies ).

M'agradaria veure discutit aquest problema objectivament, per entendre millor a quins pactes s'hauria d'arribar en qualsevol cas.

Més continguts de