A finals del mes de juny, el govern portuguès va anunciar una mesura extrema que va provocar molta polèmica: retallar un 50% la paga de Nadal dels treballadors que superessin el salari mínim. Portugal és un país intervingut per la Unió Europea, com Irlanda o Grècia, i la mesura extrema es va anunciar amb caràcter excepcional, com un sacrifici patriòtic.
Ahir els negociadors de l'Institut Català de la Salut (ICS) van proposar la mateixa mesura al personal sanitari. L'ICS ha de quadrar els números d'aquí a finals d'any i ha de treure d'on pugui 77 milions d'euros. Entre d'altres mesures, ha decidit que 25 els guanyaria escapçant la paga extra a metges, infermeres, zeladors i altre personal sanitari. Ja que no pot fer un ERO, diuen que és la manera de mantenir els interins eventuals.
Tot i l'amenaça dels acomiadaments, els sindicats van esbombar ahir la proposta de l'ICS -que no la va negar tot i que no l'havia posada per escrit- avançant que no pensaven accepta-la. Es queixen que se'ls exigeix que s'abaixin el sou però no se'ls dóna prou informació sobre l'abast real de les mesures.
La sanitat suposa la partida més gran del pressupost de la Generalitat, és cert, i a hores d'ara ja queden pocs llocs per on es pugui retallar, però una mesura així resulta difícil d'entendre i crea la sensació que estem, com Portugal, al mateix caire de la fallida. Que ho està la sanitat pública catalana i, per tant, que ho està el Govern. Si la cosa no és tan greu, semblaria que les reformes i retallades que cal aplicar a la sanitat pública haurien de ser racionals, transparents, consensuades, si és possible, i que no afectin la qualitat assistencial d'un sistema fins ara elogiat. Estem entrant en un terreny en què sembla que les retallades de sanitat ja afecten la salut del ciutadà i, per descomptat, la moral d'un col·lectiu de treballadors que, en conjunt, han demostrat professionalitat i esperit de sacrifici. Les retallades estan tocant os.
