Revolució a València

Ahir (dimecres) hi hagué una petita revolució a València. Davant del tancament de la radiotelevisió valenciana, un batalló de més de dos mil periodistes –s’ho ha pensat bé el PP?– plantaren cara a la Generalitat. La revolució, ni que siga petita, consistí en la denúncia per part de treballadors de l’ens de la manipulació descarada de la informació a què els obligava el PP. Per fi, tot allò que circulava per la claveguera de les sospites i rumors ha vist la llum del dia i compta amb testimonis decidits a confessar.

Encara que massa reduccionista, la concepció del filòsof alemany Peter Sloterdijk ens aprofitarà: "Els pensaments no són lliures, qualsevol ho pot comprovar, això. Procedeixen dels periòdics i tornen una altra vegada als periòdics". Qui diu periòdics, diu mitjans de comunicació, és clar. I si a la manipulació de RTVV el PP ha invertit en campanyes electorals diners presumptament públics, ja tenim la clau per la qual els populars han amarrat els pensaments –i els vots– de tants i tants valencians.

En aquestes circumstàncies de corrupció de les regles de la democràcia, resulta absolutament imprescindible convocar eleccions al Parlament valencià i fer seure el PP en l’oposició durant un grapat d’anys. Però també cal un compromís seriós entre els grups que apartaran del poder els populars, on es projecten tots els recursos necessaris −mitjans de comunicació, cultura, ensenyament...− perquè el país recupere l’autoestima i la dignitat com a valencians. I com més especialistes siguen els autors, millor.