Revolució digital i Barcelona 5.0

La revolució digital està canviant la història de la humanitat. En vam tenir un tast a les Corts, ara fa pocs dies, a l’Ateneu de Fabricació que s’hi ha obert fa poc. Més de mil famílies, que aviat està dit, convocades a través d’una app, van apuntar-se a experimentar el plaer d’aprendre a fabricar digitalment, de fer robots o de treballar amb diferents llenguatges de programació. Tot això els pot sonar molt estrany, i fins i tot poden pensar que les famílies que van anar a l’Ateneu eren especials. Doncs no. Es tractava de famílies que dissabte eren a l’Ateneu, i diumenge eren a la Fundació Miró, o al Teatre Regina, o senzillament passejaven per la carretera de les Aigües. Aquestes famílies, tanmateix, vibraven amb la vibració del segle XXI, el segle de la revolució digital.

La invenció del motor de vapor va transformar la societat estructurada al voltant de l’agricultura (economia 1.0) en la societat industrial (economia 2.0). Els canvis van ser tan profunds, que encara avui hi ha parts de la nostra mateixa societat que no els han paït del tot. L’accés generalitzat a l’educació que va acompanyar la capacitat de generació de riquesa, la moral de la reconstrucció i de la redistribució de la postguerra mundial, així com el subsegüent increment del nivell de vida i d’expectatives de confort social, va comportar el naixement d’una economia nova, basada en els serveis (economia 3.0): educació, salut, lleure, serveis empresarials, es van anar conformant com a veritables motors econòmics. Avui dia encara hi ha persones que parlen de salut o d’educació com si es tractés d’un cost, quan de fet invertir en salut, invertir en educació, és invertir en un motor fonamental de generació de riquesa.

El que és clar és que l’evolució de l’economia, els cicles a partir dels quals la societat es va reconfigurant, són cada vegada més breus, com si en el fons tot plegat fos un procés preestablert que hagués d’arribar a un punt encara per determinar. L’economia .com, la basada en la xarxa, en el www ( world wide web ) i els mitjans de comunicació socials massius a través d’aquesta xarxa (economia 4.0), va donar un tomb a canals de distribució, i va obrir la porta a una relació diferent entre productors i consumidors: la capacitat selectiva del consumidor augmentava exponencialment, mentre que la capacitat comercial i de distribució del productor havia de ser del tot repensada. Vam veure, per tant, com des dels Amazon, els Google, les Wikipedia o les universitats obertes canviaven la manera com compràvem, cercàvem informació o apreníem.

El darrer salt cap endavant l’estem fent sense adonar-nos-en. És una combinació del telèfon que portem a la butxaca i la descodificació digital de tot allò que tenim, fem i consumim. Però també de la manera com ens comuniquem, i decidim. Amb ordinadors que poden assolir el nivell del cervell humà d’aquí menys de deu anys, amb l’onada imparable del big data, amb el canvi de paradigma que significa la impressió digital, que vol dir produir de manera descentralitzada gran part del que consumim, i per tant canviant per fi el concepte de personalització, la societat encara un punt de no retorn que és el de la revolució digital, l’economia 5.0.

Aquesta nova era travessa les quatre anteriors de dalt a baix. Les qüestiona i les integra. L’home podrà tornar a produir localment la major part del que consumeix com a aliment. No són els horts urbans, només; són les mitgeres verdes, els terrats recuperats com a espai comunitari productiu, ja sigui per fer-hi electricitat o per cultivar-hi tomàquets. La indústria s’haurà d’adaptar a la relació definitivament diferent entre producció i consum; en el fons, internet i el telèfon ens han dotat d’una nova gramàtica social, la de la descentralització i la de la participació personal en la definició de les característiques dels productes. Els serveis ja són oferts de manera individualitzada, i els canals .com posats al telèfon han deixat en un racó els que tenien el www com a plataforma de llançament.

La revolució digital es conforma com un món nou. Nosaltres hem de fer que Barcelona sigui capdavantera en la implantació d’aquesta revolució 5.0, que té capacitat de generar milers de llocs de treball (tot està per fer, per produir), que consolida la llibertat basada en la democratització del coneixement (des dels cursos online massius fins a la definició de models d’implicació ciutadana), i que ens meravella cada dia amb la capacitat que tenim de col·laborar per viure d’una manera més cohesionada i comunitària.

Les mil famílies de l’Ateneu no són una anècdota. Són el present convertit en esperança. És la ciutat 5.0 que ens ha de fer reeixir.