"E n España asistimos a una situación insólita que nunca habíamos tenido en la historia. Hablo de un ataque al sistema democrático desde dentro del sistema democrático ". Així al·ludia l'expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra el mes passat a l'èxit independentista de la Diada, i comparava aquest "atac" a l'Estat als que suposaren el nazisme i el feixisme. El missatge s'integra en el discurs de l'espanyolisme dur, però en aquest cas considerem que també s'emmarca en una dinàmica emergent: la protesta del sud (Extremadura i, en segon terme, Andalusia) davant el secessionisme català.
El Mezzogiorno cerca portaveu. Fa un any, el 26 de setembre, Guillermo Fernández Vara, també expresident d'Extremadura, manifestà que si Artur Mas aconseguia la independència, " debería devolver antes lo que [ los catalanes ] se llevaron hace ahora treinta o cuarenta años. [...] 150.000 personas que nos fueron sustraídas, más sus hijos y sus nietos ". Després es disculpà per aquestes paraules.
Tanmateix, qui ha estat més hàbil a l'hora d'explotar l'anticatalanisme meridional és l'actual president d'aquesta comunitat, José Antonio Monago. Ho plasmà el seu desafiament a Xavier Trias (quan aquest afirmà que dur l'AVE a Extremadura era una "catàstrofe" perquè Lisboa no hi faria una connexió). " Si tens collons, vine i m'ho dius a la cara ", el reptà. El gest formaria part d'una estratègia de Monago més àmplia, que combina mesures redistributives (pagues extres a funcionaris i pensionistes) i una mobilització regionalista que recorre a l'anticatalanisme com a catalitzador. Tot plegat li confereix un lideratge populista transversal (amb audiència més enllà del PP) i projecció estatal: és un "cabdill del sud" en potència.
En aquest marc, no sobta que la tensió meridional també brolli a Andalusia. Ho va fer de manera aparentment conciliadora el 4 de setembre en el seu discurs d'investidura la nova presidenta Susana Díaz, que advertí que Espanya vivia " un desafío soberanista " del govern català que exigia modernitzar el model territorial amb una reforma de la Constitució. En aquest hipotètic procés, Díaz reclamà que " Andalucía juegue [...] un papel de fiel de la balanza, de equilibrio, de integración y de avance ". La metàfora és important perquè si aquesta comunitat esdevé -com reclama- la futura "agulla de la balança" serà determinant per assolir un equilibri. El missatge és clar: canviem les normes del joc, però reservem-nos un paper arbitral.
Un discurs marginal a Catalunya. A Catalunya també s'hi han emès missatges de caràcter antimeridional ocasionalment vistosos. Recordem que l'octubre del 2011 Josep Antoni Duran i Lleida afirmà que els pagesos catalans no podien recollir la fruita pels baixos preus, mentre "en altres llocs d'Espanya, amb el que donem nosaltres d'aportació conjunta a l'Estat, reben un PER per passar-se un matí o tota la jornada al bar del poble".
Aquests clams s'han emmarcat generalment en un discurs que ha atribuït els problemes catalans als forans. Així ho apuntà l'assagista Eugeni d'Ors quan es produí la crema de convents de la Setmana Tràgica el 1909. "Sos personatges no vénen de vosaltres, no porten noms vostres, no sonen ab el vostre accent a les orelles", escrigué. Però un informe dels 990 detinguts inicials el desmentí: el 60% era nat a Catalunya i considerà gairebé català l'altre 40% per haver viscut molts anys a Barcelona.
Igualment, en la postguerra es formulà una tesi que percebia la Guerra Civil com a resultat de tres "invasions", que l'historiador Enric Ucelay-Da Cal ha sintetitzat així: " Los "faieros" meridionales, que destrozaron el país en 1936-1937; los "negrinistas" españolistas, que malograron la autonomía el 1937-1939, y los franquistas, que lo acabaron de arrasar todo en 1939. [...] Eran plagas venidas de fuera "
Aquest discurs s'ha mantingut en el temps sense assolir centralitat, tot i que no han mancat reflexions en aquest sentit de gran visibilitat, com les controvertides declaracions que féu l'expresident del Parlament Heribert Barrera recollides al llibre-entrevista Què pensa Heribert Barrera (2001).
Tempestes a l'horitzó? Si el procés secessionista català s'encarrila cal pensar que la tensió nord-sud s'intensificarà i cristal·litzaran discursos més virulents en aquest sentit. Monago fou clar el 20 de juny. " O te defiendes en ocasiones o te comen los demás ", digué. I alertà que Extremadura tenia greuges " para empapelar el Universo ". La qüestió meridional, doncs, anuncia tempestes que l'aritmètica electoral pot reforçar: dels 350 diputats del Congrés, 47 són catalans, 10 extremenys i 60 andalusos.
