La victòria de Vladímir Putin ha estat folgada, però no obrirà precisament un període d'estabilitat, com ja es va poder comprovar ahir amb les protestes, reprimides sense contemplacions. Hi ha, d'entrada i com a mínim, dues ombres que enfosqueixen el panorama polític rus: d'una banda, l'ombra del frau que de nou ha tenyit les eleccions i, de l'altra, la vitalitat de l'oposició extraparlamentària, que tot i la incapacitat de quallar políticament cada cop es mostra més enfortida al carrer i a la xarxa. Hi ha una Rússia que ha perdut la por i que no posarà les coses gens fàcils a un Putin triomfador, sí, però també desgastat.
Segons els resultats oficials, Putin ha obtingut vora el 64% dels vots, a mig camí entre el 53% que va aconseguir l'any 2000 i del 71% del 2004, en aquest últim cas enmig d'un immens frau. Un frau que ja aleshores tenia antecedents: el mateix Dmitri Medvédev, fins ara president, hauria reconegut fa uns dies que el 1996 Borís Ieltsin va guanyar gràcies a una clara tupinada. Aquest diumenge, tot i els esforços governamentals per netejar la imatge democràtica del país, les denúncies d'irregularitats han tornat a embrutar el resultat. Les irregularitats, a més de la mateixa jornada de votació, han marcat tot el procés, començant pel control dels mitjans de comunicació i acabant per l'opaca confecció del cens. La col·locació de càmeres de vigilància durant tota la jornada de diumenge als col·legis electorals no hauria estat més que una operació de maquillatge.
Putin retorna ara al Kremlin, doncs, amb una legitimitat sota sospita, tant de cara a l'interior com a l'exterior. Li esperen sis anys complicats. Si opta per la repressió dels "enemics de l'Estat", dividint el país entre la seva Rússia i l'altra, la situació se li acabarà escapant de les mans. Entre altres coses perquè no sembla clar que pugui complir les mesures populistes que ha promès als seus -massa cares per a una economia amb problemes- ni que pugui fer callar la dissidència.
