Per molts Sales, Calders i Tísner!

Ho anunciava en el meu primer article de l'any i el tanco amb el mateix tema: el 2012 ha estat -literàriament parlant- l'any Sales, Calders i Tísner que l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han celebrat en ocasió del centenari del seu naixement. Un any intens i transversal durant el qual s'han dut a terme més de 150 actes a tot el territori català; a més d'activitats virtuals que han tingut lloc a la xarxa, fonamentalment a les xarxes socials. Un any literari amb canemàs digital que, des del mes de març, ha desplegat un programa d'activitats que s'ha projectat en diversos àmbits, de l'acadèmia a la ciutadania, passant per l'escola, les biblioteques, els museus, les editorials, la ràdio i la televisió i, com he dit, internet.

Així, hem conegut els altres Sales , i a la faceta de novel·lista i editor hi hem afegit la d'adaptador, dramaturg i, molt especialment, la de poeta. De Calders hem tornat a capbussar-nos en el gran contista que és i, alhora, hem recuperat el ninotaire, el periodista i hem reivindicat també el Calders novel·lista. Tísner constitueix, ell tot sol, un univers de professions. Hem dedicat taules rodones a parlar del Tísner periodista, escenògraf, publicista, tertulià, crucigramista, guionista, traductor, ninotaire, dibuixant, pintor... Les seves vides i els seus llibres han estat presents en els clubs de lectura de les biblioteques i del Consorci per a la Normalització Lingüística, que els ha triat com a exemples amb els quals preparar també les seves classes de català en els diversos nivells que ofereixen. Hi ha hagut tertúlies, presencials i virtuals, hem fet rutes literàries sobre el territori, però també rutes virtuals ( http://www.salescalderstisner.cat/espais/rutes-literaries ), exposicions (a la Biblioteca de Catalunya, o l'exposició itinerant de l'ILC), taules rodones, espectacles poètics o teatrals, tuits, blogs, pàgines de Facebook, Google+, Pinterest ( http://www.salescalderstisner.cat/zona-20 )...

Volíem que la seva obra sonés i ressonés, es fes veu en la veu de la societat civil catalana en l'apartat "Llegim Sales, Llegim Calders, Llegim Tísner" i que aquest calidoscopi de mirades, d'acostaments, d'anècdotes viscudes per persones que van compartir-hi fragments de vida ("Sales, Calders i Tísner en el record") contribuís a fer-los guanyar lectors, i també a reseduir-los. Hem dialogat amb escriptors que en reconeixen la influència, amb d'altres que n'han rebut el mestratge. També hem analitzat el seu model de llengua, que havien de construir i utilitzar en moments especialment compromesos per al català. Hem llegit i comentat els llibres de guerra amb historiadors, hem tractat de comprendre el fenomen de l'exili vist des de la perspectiva mexicana i catalana, i altres veus de l'exili han estat invocades per tal d'inserir-los en una constel·lació d'escriptors més àmplia.

Artísticament parlant, hem explorat les reescriptures contemporànies que han experimentat les seves obres quan han estat portades al cinema, el teatre i la música. En aquest sentit, la seductora veu de Judit Neddermann al capdavant de les Cançons de la veritat oculta de Bankrobber i també amb Francesc Orella, el Quartet Brossa i Coetus en el magnífic espectacle La roca i el núvol , han estat sens dubte les perles de l'any, que ha tingut un final de festa doble i memorable: un tancament més informal amb un maridatge literari fet a Magatzem Escolà, al Born, que va ser tot un plaer per als sentits, una combinació de sabors i textures; i el tancament institucional a Casa Amèrica. En tots dos casos, generosament acompanyats per membres de les tres famílies i tot d'amics i fidels seguidors de l'any.

Biografies, bibliografies, webgrafies, fototeques, mediateques, línies del temps, cites, punts de llibre... Tot el que ens ha permès fer present la seva literatura hem intentat aplegar-ho en el portal http://salescalderstisner.cat , que ha estat en permanent creixement al llarg de tot l'any, però que un cop aquest s'acabi quedarà, i encara tenim activitats programades fins al maig de 2013! Ara fa un any vam fer una carta als Reis; Calders els demanava cada any la República, tot i que: "Es veu que no estan per a aquestes bromes. M'adono que no truco a la porta adequada, perquè aquestes coses no es poden esperar de testes coronades. No n'aprendré mai..."

Gràcies a ells, hem après moltes coses del nostre passat que il·luminen també el nostre futur. Per molts Sales, per molts Calders i per molts Tísner!

Més continguts de