Sobre els costos exteriors de la independència

Darrerament ha revifat el debat sobre les possibles conseqüències que la creació d’un estat català tindria a escala internacional. En algun cas, han sigut fins i tot exambaixadors del Regne d’Espanya els que han entrat en la qüestió. Cal celebrar, per començar, que aquest escenari sigui percebut com a factible i s’abordi, tal com es fa als països democràtics, el debat de les idees. De manera que, recollint el guant, em disposo a entrar en aquest debat.

El primer argument dels contraris a la independència rau en el suposat fet que Catalunya s’ha beneficiat de la seva condició de regió espanyola. Segons sembla, formar part d’Espanya hauria motivat un gran desenvolupament econòmic i social, atès que l’Estat ha garantit un marc d’estabilitat i convivència. Aquest argument conté un defecte d’origen: no podem comparar la situació actual amb cap altra perquè Catalunya no és independent i, en conseqüència, no podem saber en quina situació internacional estaria un estat català que acumulés, per exemple, tres segles ininterromputs d’independència. És probable que també ens haguéssim dotat d’un marc d’estabilitat i convivència.

També s’assegura que un estat català perdria de cop els beneficis de la xarxa diplomàtica i consular espanyola. Deixant de banda que caldria afinar bé quins són aquests beneficis (recordo ara l’episodi de censura dut a terme per l’ambaixada espanyola als Països Baixos contra l’escriptor Albert Sánchez Piñol), és evident que una Catalunya independent bastiria la seva xarxa exterior. El nostre país ja disposa d’una incipient malla de delegacions i oficines comercials i culturals als cinc continents, que servirien de base a una estructura més àmplia.

Un altre dels pretextos fa referència a la importància de pertànyer a un estat de grans dimensions. S’ignora, aparentment, el gran nombre d’informes i estudis internacionals -el més recent, The success of small countries, publicat per Credit Suisse el juliol d’aquest any- que afirmen que els estats de menys dimensió han assolit més benestar i tenen més capacitat de reacció davant dels canvis de la globalització. Una Catalunya independent, amb els seus 7,5 milions d’habitants, no seria precisament un país petit: la majoria de països de la Unió Europea (UE) tenen poblacions similars. Només cal pensar en Dinamarca, Àustria o Finlàndia.

Insistint en aquesta idea, hi ha qui percep com una cosa bona per als catalans el fet que Espanya sigui un convidat permanent al G-20 o tingui un lloc al Consell de Seguretat de l’ONU. Ser-hi o no ser-hi és indubtablement important, però no és determinant per al benestar d’una població o el seu progrés econòmic. Per cert, Lituània, independent des del 1991, és a hores d’ara membre del Consell de Seguretat, de manera que no cal ser un estat gran per ser-ne membre.

Finalment, el gran argument dels contraris a la independència fa referència a la pertinença o no d’un possible estat català a la UE. Es diu que una Catalunya independent en seria expulsada, així com també de l’euro. En relació a la moneda única no m’hi allargaré gens, perquè el mateix ministeri d’Afers Estrangers espanyol admet que un estat català, o qualsevol altre estat del món, pot emprar l’euro com a moneda sense cap impediment. En relació a la pertinença a la UE hi ha certament més debat, però hem sentit opinions contraposades d’interlocutors vàlids. El nucli de la qüestió, i sobre això hi ha consens, és que la decisió serà política, com totes les decisions que han pres les institucions europees davant de situacions que no estaven previstes als Tractats europeus. I sobre aquest punt subratllo una constant: la UE sempre ha adoptat una política realista i a mida de cada cas, de manera que no hi ha cap indici per pensar que, en la hipòtesi de l’accés de Catalunya a la independència, el nostre país seria expulsat de les estructures comunitàries. Més aviat al contrari: la lògica econòmica i política aconsellaria la permanència de Catalunya dins la UE o, en tot cas, un accés ràpid. A ningú no li interessa una Catalunya independent aïllada d’Europa, i a qui menys li interessa és a Espanya. El 70% de les exportacions espanyoles a Europa travessen Catalunya. ¿Algú creu que algun empresari espanyol estaria disposat a pagar aranzels i drets de pas per dur els seus productes a França? Ben al contrari; un estat català independent seria el millor soci comercial d’Espanya.

Més continguts de

El + vist

El + comentat