Temps de reptes, temps de lectura

Encara no fa una setmana l'ARA arribava als seus 1.000 diaris, un fet que a la xarxa es va celebrar amb alegria perquè és una singladura feta en un moment que reuneix unes circumstàncies històricament inèdites des de diverses perspectives (nacional, lògicament, però també industrial, si pensem en els models periodístics del segle XXI) i que des dels primers compassos ha fet una aposta ferma i mantinguda pel prestigi, la qualitat, la innovació i el rigor. Com a ciutadana d'aquest país m'enorgulleix tenir un diari que es planteja explicar el present però apuntar també reptes de futur i fomentar-ne el debat, un diari que considera la cultura i el foment de la lectura una pedra angular de la societat. El dia 1 de setembre es podia llegir aquí mateix que "la lectura segueix sent una eina indispensable en l'aprenentatge i la transmissió de coneixement". I també que "el futur d'una societat depèn en bona mesura de mantenir tant l'hàbit com el goig de llegir". Avui s'inaugura la Setmana del Llibre en Català i per això he pensat a fer una breu reflexió sobre la lectura, ara que estem també treballant en el Pla Nacional de Foment de la Lectura 100% lectors .

L'impacte generalitzat de l'efecte digital sobre la lectura ha modificat de manera substancial l' statu quo . A ningú se li escapa que amb l'arribada d'internet hem experimentat una transformació radical que afecta i modifica la pràctica totalitat de components de l'ecosistema lector. S'han modificat els suports de lectura (del mòbil a les tablets passant pels ordinadors i els lectors digitals o e-readers), els canals de transmissió (potencialment podem portar una biblioteca a la butxaca), els processos d'edició i presentació dels continguts, les formes de comercialització, recepció i consum i se n'ha ressentit el model mateix d'empresa editorial. Ha variat ostensiblement el comportament dels lectors amb les potencialitats dels nous dispositius, uns lectors que -cada cop més- són actius i creatius. S'ha modificat de manera significativa la interacció entre autors i lectors, i també hem assistit al debilitament, superposició o confusió de les fronteres entre l'oci, la feina i l'aprenentatge, la qual cosa comporta, de manera sumatòria i com a conseqüència global de totes les transformacions que he esmentat, una modificació significativa de la manera de llegir. En aquests moments podem parlar de tres grans praxis lectores en la nostra vida quotidiana: la lectura compartida (costa d'imaginar un moment més àlgid de socialització de la lectura, de lectura dialògica a gran escala com la que es produeix de manera viral a les xarxes socials), la lectura fragmentada (els estudis sobre el tipus de lectura que es practica actualment revelen que ens acostem als textos de manera fragmentària, no necessàriament seqüencial en un sentit ampli, discontínua, fugaç...) i la lectura transmèdia (que discorre entre suports i plataformes diverses i combina modes narratius variats del cinema, la televisió, les xarxes, els còmics, la publicitat, els textos literaris...) Sobre això parlava ahir mateix a la Corunya en un curs de la UIMP sobre alfabetitzacions múltiples.

Aquestes són algunes de les formes de la lectura en el nostre temps. Un temps enormement lector, contràriament al que les veus més catastrofistes s'entesten a proclamar. Un temps en el qual el concepte de lectura s'ha allargassat i tornat enormement complex. Un temps, també, en el qual indefectiblement apareixen els luddites de torn -ep! amb interessos més materials que ideològics en alguns casos- per prevenir dels efectes perniciosos de la tecnologia en les nostres vides, però -ai las!- és que resulta que cal recordar que l'escriptura és una tecnologia i el llibre és una màquina! L'univers lector s'ha enriquit extraordinàriament i la història de l'escriptura ens n'ha ofert diversos exemples. Però per espai de cinc-cents anys el llibre ha estat l'objecte cultural i transmissor de saber de referència, al voltant del qual ha florit una indústria editorial que a casa nostra és rica, potent i variada. Darrerament, això no obstant, la irrupció d'altres dispositius que aporten altres prestacions que se sumen i es complementen amb el llibre configura un escenari en què cal redefinir tots els elements de la cadena lectora i de totes les institucions que giren al seu voltant, des de les escoles fins a les biblioteques. No podem defugir-ho. Com diria Paul Valéry, l'inconvenient del nostre temps és que el futur ja no és el que era. Si llegir té a veure amb la paraula, els canvis de suport han anat ampliant l'espectre de l'activitat que denominem lectura per tal de descodificar textos cada cop més complexos, per als quals calen noves alfabetitzacions. Llegir també significa analitzar, comprendre, criticar, reflexionar, valorar i compartir. La lectura és una forma de pensar el món, d'habitar-lo i de fer-lo més habitable. Una societat lectora és una societat amb criteri i cal treballar en el foment de la lectura per aconseguir formar lectors que descodifiquin textos i que en gaudeixin, perquè, com deia Joseph Joubert, recordem millor el que ens ha agradat més.

Formar lectors avui, doncs, vol dir que l'alfabetització digital ha de ser bàsica perquè vivim en entorns multilingües, multimodals i multimèdia. Els luddites que fins ara podien continuar essent indigents digitals s'han quedat sense coartada: tenim al davant temps de lectura, i així ha de ser perquè cada cop més necessitem especialistes en textos orals, escrits, visuals, sonors, iconogràfics, audiovisuals, hipertextuals... Necessitem lectors. Per això cal construir un futur de progrés invertint en lectura!

Més continguts de

El + vist

El + comentat