ZONA D'INCERTESA
Opinió 27/12/2013

Ús i abús de la història

i
Albert Pla Nualart
1 min

NORMALMENT, no mirem al passat per entendre'l sinó per entendre'ns i justificar-nos. Des de molt abans de Titus Livi procurem fer-lo còmplice de les nostres causes aprofitant que cap mort no s'aixeca de la tomba per esmenar-nos la plana.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

I no cal dir que tota nació que neix necessita trobar en el seu passat uns auguris performatius (per fer servir un terme de moda) que l'anunciïn i la legitimin, com els troben els exegetes cristians en l'Antic Testament per al naixement que abans-d'ahir celebràvem.

Si poguéssim rentar la història dels interessos que s'hi han incrustat -si fos possible eliminar-ne el pòsit de prejudicis que hi han acumulat tots els presents-, acabaríem concloent que la majoria de les històries oficials estan a mig camí del constructe mític.

Per això resulta tan sorprenent que alguns vulguin imposar com a verdadera una història, la que sigui. I de sorprenent passa a aberrant quan la història que imposen beu sense complexos ni vergonya de la que ha legitimat l'imperialisme més obscè i les dictadures més sagnants.

¿El nacionalisme català deforma la història? Sens dubte. ¿I l'espanyol? Segur que sí. De qui ens podem fiar? De res que no suposi mantenir un màxim sentit crític. De ningú que no reconegui que un fet històric no pot ser mai una veritat inqüestionable.

Però potser la millor estratègia per discriminar entre historiadors (també us recomano fer-la servir per a aquests historiadors del present que anomenem periodistes ) és donar sempre més crèdit als que són mal vistos a la cort i no reben els premis i els afalacs d'una elit que necessita legitimar uns il·legítims privilegis.

stats