Vador Lladó

a les 4.45 em llevo. Sempre tinc por que algun dia el despertador no soni, perquè té molts anys. Prenc un Actimel i cap a la ràdio. Escolto notícies i la repetició del programa d'en Pou al cotxe. Arribo a les 6 i me'n vaig a l'estudi amb el diari. Ve la Núria, la productora, i repassem el programa. Avui serà un dia especial perquè regalem ni més ni menys que dues entrades per a Wembley i una estada en un hotel al centre de Londres. Sempre fa il·lusió donar aquests premis. De 7 a 10 estarem en antena i si tot va bé anirem esmorzant durant el programa. Tenim uns oients que no ens els mereixem i acostumen a enviar-nos coses. Cada dia hi ha guateque. Quan s'acaba em tanco a preparar continguts per al programa de l'endemà, blocs, sintonies, anuncis... A les 10.45 tindrem reunió d'equip i a les 11 em trobaré amb Joan Guilarte, el coordinador de cadena, per parlar de com ha anat el directe. Esperaré fins a les 2. He quedat amb l'Eugeni Sallent, director de la cadena, per dinar. On anirem només ho sap la Gemma, la seva secretària. Després aniré a casa a escriure la columna que publico cada setmana al Què fem? Llavors faré un stop and go . Una dormideta, unes galetes i un iogurt de mango. Aniré al gimnàs, on hi haurà la meva dona. Faré sala i un partit de raquetbol. Tornaré a casa a les 9, és el meu moment sagrat: la repetició de La Riera . Soparem alguna cosa senzilla i enfundat al llit llegiré el capítol 39 del llibre Sé el que estàs pensant , de John Verdon.