Francisco Camps s'ha salvat pels pèls (5 vots contra 4) d'una condemna que hauria suposat el corol·lari més trist i humiliant per a algú que ho va ser tot al País Valencià. Camps, i sobretot el seu advocat, han sabut sembrar suficients dubtes en el jurat perquè una ajustada majoria hagi optat per l'absolució, en no considerar provat que l'expresident rebés regals de la presumpta xarxa corrupta de Gürtel. Tot i així, Camps no ha pogut demostrar de forma fefaent que va pagar els regals (només amb els tiquets s'hauria estalviat el judici) i ha quedat més que provada la seva relació d'amistat amb capitostos de Gürtel com Álvaro Pérez, el Bigotes , igual com la de Ricardo Costa amb Francisco Correa. És precisament el contingut de les gravacions (que el jurat no ha considerat material provatori) el que resulta letal per al futur de la carrera política de Camps. Tothom ha pogut escoltar com el Bigotesmanava més que alguns consellers i feia i desfeia a l'administració valenciana gràcies a la seva relació (" amiguito del alma ", li va dir Camps) amb els principals dirigents del PP valencià.
Per tot això l'absolució de Camps no és un punt i final, només és un punt i seguit. L'anomenat cas dels vestits era una peça menor que va sorgir de la ramificació valenciana del cas Gürtel. Quan arribi a judici s'haurà de dilucidar si, com es fa evident en les converses enregistrades, càrrecs de l'administració valenciana van afavorir les empreses de la trama. Aquest cas, a més, és només un dels escàndols de corrupció que s'investiguen al País Valencià que afecten el PP (finançament irregular del partit, cas Brugal, cas Emarsa, cas Fabra...) i que algun dia seran jutjats.
El veredicte posa en evidència que en els casos amb jurat popular les estratègies dels advocats defensors resulten cabdals per decantar el resultat del judici, i poden tirar per terra tota la feina dels fiscals, el jutge instructor i la policia. I Camps ha pogut pagar un bon advocat.
