L'edició digital de l'ARA d'ahir publicava un resum de l'entrevista que va fer l'Albert Om al candidat d'ERC-RCat-Catalunya, Alfred Bosch, i que es podia llegir, tota sencera, a l'ARA Prèmium o a l'edició en paper. El titular deia: "M'agradaria ser al balcó quan es proclami la independència".
Qualsevol lector informat ja entén que no és que en Bosch sigui un home feréstec que prefereixi la soledat del balcó de casa seva en lloc del sofà del menjador quan s'estigui proclamant la independència. I ja entén, també, que no és que en Bosch ens estigui fent saber que la idea de la independència el posaria molt nerviós i, per tant, la proclama l'enxamparia fumant al balcó. El que entén, en fi, és que en Bosch es refereix al balcó de la Generalitat. El balcó des d'on el 6 d'octubre del 1934 Lluís Companys va proclamar l'estat català (tal com ens mostra la pel·lícula, esplèndida, 14 d'abril, Macià contra Companys). De moment no tenim data per a la proclamació de la independència de Catalunya. Si hem de fer cas a en Bosch, com a molt falten seixanta anys, perquè ell va néixer l'any 1961 i penso que li podem donar una esperança de vida de 110 anys. (S'entén que vol ser al balcó, però viu). Ara bé, ¿hem de donar per descomptat que la independència del segle XXI es proclamarà al balcó de la Generalitat? En Puyal, que és un home que sempre va per davant nostre, va fer el pregó de la Mercè des de dins de l'ajuntament, i a la plaça hi van instal·lar una pantalla gegantina. Considero perillós proclamar la independència des del balcó de la Generalitat per molt simbòlic que sigui, perquè la plaça és petita. M'agradaria que en Bosch, en el seu programa electoral, ens oferís alguna solució, si pot ser multimèdia. No ho deixem per a última hora, sisplau, perquè això pot esdevenir-se demà passat i encara ens agafaran amb les miccions al ventre.
