DILLUNS Pere Navarro publicava a El Periódico un article en què deia que Espanya estava preparada per transformar-se "en un estat de caire federal". I aquest caire va ser objecte de diversos comentaris. Algun tertulià no veia clar que no apostés per transformar-la directament "en un estat federal".
I, certament, el federalisme de l'estat propugnat per Navarro era poc convincent perquè caire vol dir aspecte . No sembla que un estat "d'aspecte federal" sigui federal de debò, perquè l'aspecte és subjectiu, transitori i, sovint, enganyós.
Navarro va ser víctima d'aquesta dèria tan nefasta, i poc denunciada, que converteix adequat en adient , manejar en manegar , desvelar en desvetllar i un llarg etcètera; la dèria de defugir la paraula més semblant a la castellana sense advertir que l'aparent sinònim que se n'allunya no sempre vol dir el mateix.
No cal dir que en la versió castellana l'estat era "de carácter federal ". I aquest carácter , que té en caràcter el correcte i precís equivalent català, hi feia força més estable el federalisme que el líder del PSC ens pretén vendre.
En efecte, el caràcter d'una realitat és la suma de qualitats pròpies que la distingeixen d'altres realitats. És, doncs, objectiu, inherent i substancial.
En casos així, l'obsessió indocumentada per marcar perfil davant el castellà fa la llengua més pobra i imprecisa. I no estic dient que no calgui marcar-lo discriminant positivament formes que ens singularitzen, sinó que hem de vigilar que aquestes formes, a més de vives i genuïnes, siguin apropiades.
