El dia de Nadal, després de la llarga i preceptiva sobretaula que és obligatòria en un dia com aquest, vam haver de patir una digestió encara més feixuga. El procés va ser molt més complicat per la presència de Julio Iglesias al televisor. Vam estar ben a prop de les convulsions, però no va fer falta usar el desfribril·lador que ens havia cagat el tió la nit anterior. I és que algú que deu manar molt a la televisió pública espanyola va decidir que era una gran idea dedicar més d'una hora de televisió, pagada per tots, a l'inefable Julito Iglesias. El cantant de música lleugera, ambaixador de la Comunitat Valenciana en temps de Zaplana el Gran, resident i vividor a Miami, i que, malgrat ja no tenir gairebé veu, encara aconsegueix vendre entrades per als seus concerts. Té mèrit, això últim.
L' Especial Julio Iglesias consistia en una llarga entrevista feta per la periodista Pepa Bueno a l'artista, amanida amb una extensa galeria d'imatges de recurs dels seus concerts i moments èpics de la seva vida. L'arxiu de TVE va treure fum. Pràctiques d'aquesta mena, en dies tan assenyalats, haurien d'estar tipificades com un delicte greu. Això és pitjor que el Nadal a tres bandes ! Ara bé, el que resulta especialment xocant és que la primera espasa dels informatius de RTVE fos l'encarregada d'entrevistar el cantant de bronzejat perenne i playboy prejubilat. Cal no oblidar que Pepa Bueno presenta el Telediario del vespre, que és, de carrer, el que té més audiència a Espanya. Aquest especial creua dues línies vermelles molt perilloses. D'una banda, pot passar que Julio Iglesias passi a ser el nostre digestiu habitual totes les postsobretaules de Nadal d'ara endavant. I, de l'altra, i no per això menys preocupant, que el proper especial sobre l'altre artista espanyol il·lustre, el polifacètic Raphael, sigui conduït pel cap d'informatius de la cadena, Fran Llorente.
