L' EDITORIAL

El català recula a la justícia: calen canvis legals, i també d'actituds

El nivell de coneixement de la llengua catalana a Catalunya és del 95%, segons l'última Enquesta d'Usos Lingüístics disponible (2008), tot i que només admeten que en fan un ús habitual el 36% dels ciutadans. La normalització lingüística encara ha d'afrontar reptes importants, però hi ha zones d'ombra on no tan sols li està costant més penetrar, sinó on fins i tot assistim a un decebedor retrocés.

És el cas del món judicial. La utilització del català mai no s'hi ha generalitzat, però fa un temps era superior. L'any 2004, per exemple, la proporció de sentències en català va ser del 20%. I no tan lluny, el 2010, van sumar un 17%. L'any passat van baixar al 13%.

De cursos per aprendre la llengua no se n'han deixat de fer, tot i que sí que s'han abandonat plans pilot que havien arribat a incloure incentius econòmics per als jutges que fessin la feina en català.

La sentència del Tribunal Constitucional que el 2010 va mutilar l'Estatut va suprimir que fos requisit el coneixement del català per fer de jutge a Catalunya. Ha quedat, això sí, com un mèrit. Paradoxalment, el Consell d'Europa ha demanat recentment al govern espanyol un canvi legal per deixar clar que "les autoritats judicials, criminals, civils i administratives a les comunitats conduiran els procediments en les llengües cooficials si ho demana una de les parts".

És evident que el dret dels funcionaris a bellugar-se lliurement pel territori no pot estar per sobre del dret dels ciutadans a expressar-se en la seva llengua davant d'un jutge.

Però no tot és qüestió de lleis. La batalla pacífica i democràtica per arrelar el català a la justícia passa per combatre, sobretot, inèrcies. La de l'advocat quan presenta automàticament un escrit en castellà. La del jutge que no recorda a la sala a l'acusat que pot expressar-se en català. La del client que parla amb el seu defensor en català al passadís i canvia al castellà quan entren a la sala. Hi ha molt per fer amb les lleis, i encara més amb les actituds.

Més continguts de

El + vist

El + comentat