La catarsi valenciana

Al País Valencià s’està produint una catarsi espectacular. De sobte, sense voler, el PP ha fet caure el teló de la repressió i la mentida que els ha mantingut en el poder durant tants, tantíssims anys. Ni més ni menys que a Madrid havien decidit tancar Canal Nou. Seguien així el seu pla de recentralització a l’estil més bèstia, ja que en aquella ciutat mesetària ens creuen als valencians els més indefensos mentals de totes les autonomies i el millor camp d’experimentació de les seues nefastes idees. I els súbdits populars d’ací acataren l’encàrrec, com ho feren amb els amics de Gürtel o qualsevol altre profit madrileny.

Per tancar la radiotelevisió valenciana, l’enviat de la Generalitat-Madrid va fer riure tothom per la demagògia que es va traure de la màniga, a fi d’intentar amagar les causes reals d’aquell tancament: la ineptitud, la compra de voluntats, el nombre desorbitat de treballadors “de confiança”, el balafiament sense límits, el furt sistemàtic... Tot seguit, la por s’esvaí com una boirina i tant els que havien cedit a la repressió del PP com els que no esclataren en una catarsi alliberadora, de vida nova, sense falsificar ja la realitat, sinó dient les coses pel seu nom i no pels interessos d’alguns.

S’estén l’esclat catàrtic amb manifestacions multitudinàries. Hi ha un refús palpable contra aquells que han tancat la RTVV. Aquells mateixos que fa dècades ja mentiren a posta sobre la unitat de la llengua per provocar l’enfrontament entre valencians, si bé amagaven la por de l’arc mediterrani i la riquesa de la nostra terra. Aconseguiren fer del País Valencià un cementeri de falta d’iniciativa, destrucció de les bases econòmiques, empobriment... I de la societat, un lament constant, un descosit total, una gran desesperança... Però ara, la catarsi sembla imparable...