La condició humana?

A pesar de la divisió de la Història en edats, es podria dir també que encara vivim en una primera fase de la condició humana, aquella que veu en la nostra animalitat intrínseca el model del comportament de les persones. Quan algú perd l'esperança d'un món millor en un aspecte o un altre, argüeix de vegades que no s'hi pot fer res a causa de la condició humana, indomable animal que duem dins nostre.

En canvi, la fase següent seria la de reconèixer que són les eines culturals les que poden assenyalar les vies de conducta dels humans. Pensaments, creences, sentiments –per dir-ho només en tres paraules– constitueixen el bagatge mil·lenari que ens defensa de viure en plena selva, on el lleó es menja la gasela en quatre mossos despietats o, si voleu, indiferents.

En l'atavisme més profund dels mascles humans duem gravats l'ànsia insaciable de menjar i de fornicar, així com d'ostentar el nostre poder. Però ja fa molt de temps que triàrem el camí de la cultura per tal d'amansir i anar abandonant la satisfacció immediata i sense tindre en compte els altres. Ara bé, de tant en tant o de vegades sovint afloren els instints salvatges.

La cultura de les relacions humanes abraça un conjunt de personatges i teories que va des dels filòsofs presocràtics i Crist fins a la Revolució Francesa i Marx, etcètera. Tanmateix, la diguem-ne segona fase de la humanitat, encara es disputa la categoria de model de la nostra constitució social amb la que he denominat primera fase, la qual cosa ens fa viure en la corda fluixa del canvi.

Confie que aquest esquema incite a la reflexió sobre els moments històrics que estem vivint i en què el recurs a la condició humana sol representar un pas enrere, una postura conservadora o reaccionària. Siga per mandra intel·lectual i/o interessos personals més o menys foscs, la negació del model evolutiu humà és un atemptat contra un món millor, més lliure, solidari i just.

En temps tan desconcertants com els actuals, a més a més, cal aclarir i fixar conceptes tan essencials com el de persona en el sentit de principi primer i base de qualsevol conjunt social. Ja no s'hi val el joc de paraules que camufla la voluntat individual entre vagaroses unitats superiors. I l'esmentada excusa de la condició humana també conspira contra tot això.