La consulta no és moneda de canvi

Després del gran èxit de la Via Catalana, el govern espanyol i l'espanyolisme han reaccionat de tres maneres. En primer lloc, el govern de l'Estat ha començat una ofensiva diplomàtica per frenar les simpaties que el moviment independentista de Catalunya pot generar en la mesura que es mostra al món de manera pacífica i democràtica. Reivindicar el dret de poder votar no pot generar rebuig en els països d'arrel democràtica, sinó tot el contrari. En segon lloc, s'ha incrementat el discurs de la por, principalment afirmant que una Catalunya independent quedaria aïllada del món. En tercer lloc, abunden declaracions que no són més que afirmacions gratuïtes sense cap mena d'argumentació que les sustenti. Algunes, del mateix president del govern espanyol, Rajoy, o d'expresidents, com González o Zapatero. Hem pogut sentir que la independència va contra l'evolució natural del món, que és absolutament absurda o que és impossible.

Ens hem d'adonar que darrere de totes aquestes accions i afirmacions no hi ha res més que negar el dret democràtic de votar. De fet, demostren una falta de cultura democràtica molt considerable. Si la independència és impossible, si és absurda o si va contra l'evolució natural del món no ens hem pas de molestar a fer una consulta en què es pregunti a la ciutadania si vol triar aquesta via. Aquesta és la visió de l'espanyolisme sobre Catalunya. Parteix de la base que Catalunya els pertany, és propietat d'Espanya. Per tant, si és d'ells i no la volen cedir, no té cap sentit preguntar-nos si la volem.

Davant d'aquesta situació, en els pròxims mesos l'únic moviment que es pot esperar del govern espanyol és l'oferta d'un nou model de finançament per a la Generalitat a canvi d'aparcar la consulta. Aquesta oferta demostrarà per enèsima vegada que el govern de l'Estat no entén el que està passant a Catalunya. Segurament, fins i tot ells es creuen el tòpic que l'únic que ens interessa als catalans són els aspectes crematístics, i que poden oferir un nou finançament a canvi de la consulta. No han entès que els catalans hem deixat de confiar en l'Estat, com afirma el president Mas, i que sabem que no ens oferiran res que pugui satisfer les nostres aspiracions. Ha arribat el moment en què els catalans volem decidir per nosaltres mateixos, ja que ens sentim una nació i com a tal tenim el dret de l'autodeterminació. Cap oferta de l'estat espanyol pot satisfer aquest anhel.

Un nou finançament a canvi de la consulta: vet aquí el diàleg que oferirà el govern espanyol. A nivell internacional intentaran reduir el problema d'encaix de Catalunya amb Espanya a una qüestió econòmica, volent demostrar que estan oberts al diàleg i que ens fan ofertes que no acceptem. En aquest sentit, és important internacionalitzar el conflicte explicant que té una base històrica, cultural i política, no només econòmica, encara que aquest aspecte sigui molt rellevant, i també explicant que el que volem és senzillament votar. Tenint en compte la cultura democràtica de molts estats europeus o del que es coneix com el món occidental, anar contra aquest desig és difícil.

Ara bé, en els pròxims mesos també hi haurà accions de certs grups de pressió i polítics per convèncer el govern que permeti fer la consulta, però desvirtuada o, dit d'una altra manera, rebaixada de to. Això es concretaria en el fet de plantejar una pregunta poc clara, o més d'una i diverses respostes. S'intentaria fer veure al govern que d'aquesta manera es podria evitar la independència i que el mal menor seria només canviar l' statu quo actual. És el que ara es coneix com a tercera via , englobant la federal i la confederal.

Segons el meu punt de vista, aquesta solució està condemnada al fracàs. Fa tres anys que ho intentem i no ens n'hem sortit. A més, no veig que els partidaris donin arguments sòlids per fer-la atractiva. Els arguments són iguals als del discurs de la por que utilitzen els unionistes: que Catalunya quedaria fora de la UE, o que la independència trencaria els llaços econòmics, socials, històrics i familiars amb Espanya. No veig que amb la independència s'hagués de trencar res d'això. Quan un fill s'emancipa i se'n va de casa, no es trenquen pas els llaços sentimentals, familiars i de tota mena amb els seus pares i germans. En un món globalitzat com l'actual les relacions amb Espanya podrien seguir sent de tota mena, i molt més intenses que amb altres països per raons òbvies, a banda que seria desitjable que els ciutadans de Catalunya que ho volguessin poguessin mantenir la doble nacionalitat (catalana i espanyola).

En conclusió, la consulta no pot ser moneda de canvi per imposar alternatives que l'aparquin o la rebaixin i hi treguin el sentit. I aquestes alternatives sorgiran pròximament.