1 . LEGAL. A mesura que ens anem acostant al 9-N, més persones pregunten si hi haurà consulta. No vull fer pronòstics perquè hi ha variables endimoniades que poden emergir en qualsevol moment i modificar sensiblement el tauler de joc. Però sí que voldria explicar per què és importantíssim que la consulta sigui legal. Entenc per legal que compleixi tots els requisits jurídics, organitzatius i polítics que facin el seu resultat susceptible de ser reconegut internacionalment, és a dir, que sigui inobjectable conforme als cànons generalment establerts. La independència d’un país vol dir un canvi radical en la redistribució del poder. Afecta enormes i potents interessos que faran el que sigui per mantenir les seves posicions i privilegis. No és només una qüestió de drets i de voluntat col·lectiva, és una real lluita pel poder. En aquesta tessitura, el conflicte és bastant desigual. Catalunya no compta ni amb un poder econòmic amb gran capacitat d’intimidació, ni amb unes complicitats internacionals potents, ni amb recursos fiscals suficients, ni amb un exèrcit, ni amb molts altres dels instruments habituals d’un estat. És evident que l’única força que té l’independentisme per fer decantar aquest procés és un vot massiu, en condicions de ser reconegut com una dada incontestable. I per això fer la consulta fora de la legalitat vigent seria d’un altíssim risc. Per un problema de reconeixement, però també per un problema de participació. Una consulta il·legal podria tenir una assistència baixa de votants que servís per desqualificar tot el procés. Que el govern espanyol farà tot el possible per impedir-la és obvi. Però hi ha una escletxa que s’hauria de jugar a fons: la sentència del Tribunal Constitucional sobre la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya, pronunciada el 25 de març del 2014, que, tot i reiterant que el poder sobirà “és exclusiu de la nació espanyola”, recorda que aquesta “no és una democràcia militant” que pugui restringir les idees que vulguin defensar-se. De manera que la convocatòria d’una consulta no vinculant, a partir de la futura llei de consultes catalana, hauria de ser perfectament sostenible jurídicament. Un referèndum té l’avantatge de la claredat: sabríem el pes de cada cosa i sortiríem de la situació d’impàs actual. Però si es dóna la impossibilitat d’una consulta legal i homologable, és millor que la ciutadania voti per altres vies (eleccions autonòmiques, per exemple) que córrer el risc d’un referèndum fora de la legalitat. La força de l’independentisme és el vot i això requereix encara molt treball d’acumulació de capital polític. En aquest sentit, el 9-N pot donar-li un reforç important de cara al futur, segons la manera com el govern espanyol apliqui la seva intransigència i impedeixi la consulta.
2 . IMPÀS. Totes les especulacions sobre el procés català encara giren sobre dues idees antigues: que uns desisteixin o que els altres s’estovin. El govern espanyol encara pensa que l’independentisme és diluirà sol; i els que invoquen les anomenades terceres vies pensen que el PP i CiU s’estovaran i el govern espanyol farà concessions suficients per ser venudes com un èxit a Catalunya. L’independentisme ha arribat per quedar-se i els que veuen tot el que passa com un pur joc electoral de CiU estan cecs: quin és aquest electoralisme que té més costos que resultats per a la coalició? Madrid no es bellugarà fins que l’escenari es giri contra ell, és a dir, que el vot català sigui tan eloqüent que la mateixa Europa, una vegada més, li digui el que ha de fer. Mentre això no passi, serà impassible. Qüestió de relació de forces.
