Les contradiccions del TC

La impugnació de la consulta feta pel govern central ha atorgat al TC altre cop un protagonisme decisiu a Catalunya, com va passar amb l’Estatut. L’organisme, però, arrossega dues contradiccions importants que analitzem a continuació. En primer lloc, els seus criteris de constitucionalitat varien segons les comunitats autònomes. En segon lloc, el presideix un exmilitant del PP crític amb el nacionalisme català, Francisco Pérez de los Cobos, fet que des de l’òptica de significats juristes qüestiona la independència de l’organisme.

Una constitucionalitat selectiva. Com és sabut, el 2006 el PP va impugnar davant del TC gran part de l’articulat estatutari i l’organisme va emetre el 2010 una sentència que va comportar canvis importants en el text. L’episodi va plasmar les contradiccions territorials d’un PP que no va impugnar articles d’altres Estatuts que eren idèntics als del català, tenien el mateix contingut o presentaven lleus modificacions: 60 de l’Estatut andalús, 11 del valencià, 7 del de les Balears, 17 de l’aragonès i 24 del de Castella-la Manxa. El desembre del 2009, Esteban González Pons (aleshores subsecretari de Comunicació) va afirmar que no ho havien fet en haver consensuat aquests Estatuts amb el PSOE i va considerar que això no era cap problema perquè “ la anticonstitucionalidad de un precepto del Estatuto catalán puede conllevar la anticonstitucionalidad de otros estatutos donde pudiera estar el mismo precepto”.

Però l’afirmació es va revelar errònia i avui disposicions suprimides a l’Estatut són vàlides en altres comunitats. Ho va recordar Felipe González aquest febrer a Salvados : “ De la sentencia [del TC] me molestan dos cosas: […] se hacen juicios políticos de valor, y no constitucionales; y que los pocos artículos suprimidos del Estatuto de Cataluña están vigentes en otros Estatutos ”, va dir. La constitucionalitat, doncs, varia segons comunitats sense que el TC ho pugui resoldre.

Un tribunal independent? L’altra contradicció de la institució radica en el fet que la seva independència política està en entredit. El problema ja va emergir durant la gestació de la sentència de l’Estatut, quan el TC va patir un foc creuat de pressions que el va paralitzar. L’editorial publicada el 2009 per dotze diaris catalans (“La dignitat de Catalunya”) el va descriure així: “Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre [...] ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició”.

La recusació de Pérez Tremps es va produir el 2007 (per 6 vots contra 5) perquè el PP va assenyalar que el magistrat havia elaborat un informe tècnic que el Parlament va utilitzar en redactar l’Estatut. El controvertit episodi va guanyar vigència el 2013, quan va ser nomenat l’actual president del TC, Pérez de los Cobos, i va transcendir que havia militat al PP quan el 2010 va esdevenir magistrat de l’organisme.

Es va difondre igualment la seva visió crítica del nacionalisme català. Així el 2005 ja va considerar que el nou Estatut era la primera manifestació política de “ varias generaciones de catalanes ” educades “ en el desprecio […] hacia la cultura española ”. Un any després va publicar el recull d’aforismes Parva memoria, en el qual va manifestar que “ El dinero es el bálsamo racionalizador de Cataluña ” i “ No hay en Cataluña acto político que se precie sin una o varias manifestaciones de onanismo ”. Per apaivagar la polèmica, va afirmar que considerava “ el catalán y la cultura catalanas ” com a “ propias ”.

En aquest marc, la Generalitat de Catalunya va assajar de recusar sense èxit Pérez de los Cobos en 24 litigis que l’afectaven fa un any. Com ha afirmat el catedràtic de dret constitucional Xavier Arbós, “a Pérez de los Cobos la sospita de parcialitat no l’hi treu ningú”. Ara, doncs, un TC presidit per un exmilitant popular antinacionalista es pronunciarà sobre la consulta a instàncies del govern del PP i hem de creure que l’organisme serà imparcial.

La justícia no és cega? Atenint-nos al que hem exposat, l’equanimitat del TC avui pot ser poc creïble per a amplis sectors de la societat catalana. No contribueix precisament a reforçar-la la idea que Pérez de los Cobos manifesta de la justícia: en un aforisme afirma que “ no solo no es ciega, sino que además de vista tiene olfato, oído, gusto y tacto ”. En boca del president del TC, la metàfora és tan críptica com inquietant.

Més continguts de

El + vist

El + comentat