L'ajut humanitari en països empobrits o en conflicte és tan necessari avui, amb crisis humanitàries com la de la Banya d'Àfrica, com fa una dècada. Però des de l'atemptat de les Torres Bessones de l'11-S del 2001 s'ha produït un canvi en l'escenari mundial i, per tant, també de la cooperació. L'amenaça del terrorisme islamista i l'entrada en escena dels exèrcits com a actors de l'acció humanitària pel retorn a una doctrina militaritzada de la seguretat per desgràcia ha convertit els cooperants, en ocasions, en objectiu a combatre o en moneda de canvi. Massa sovint, la seva feina ha deixat de ser vista com a neutral, al marge dels conflictes polítics o militars de cada país, i en benefici de la població que pateix fam o violència. Els cooperants estan en el punt de mira. I tanmateix, malgrat aquest perill afegit a una feina complicada, no para de créixer el nombre de persones abocades a la feina humanitària. El resultat és que, en termes absoluts, en els últims anys s'ha produït un increment de les agressions, els segrestos, els atemptats i els assassinats de cooperants.El segrest, ahir, de tres cooperants europeus -el mallorquí Enric Gonyalons, l'extremenya Ainhoa Fernández i la italiana Rosella Urru- al campament saharaui de Tindouf, a Algèria, i el del 13 d'octubre al camp de refugiats de Dadaab, Kènia, de la catalana Montserrat Serra i una noia originària de Madrid són tristos exemples d'aquest increment del risc que corren els voluntaris en zones de conflicte, en especial a l'Àfrica, com ja es va veure amb el llarg captiveri de tres membres de l'ONG Barcelona Acció Solidària, el 2009 a Mauritània.
Comença a ser urgent un replantejament de la cooperació que impliqui ONGs i estats, tant per definir quin rol han de tenir els exèrcits com per fixar un mapa de les zones de risc i establir protocols d'actuació cas per cas. La prioritat ha de ser el dret a l'ajuda humanitària per als que la necessiten i els governs occidentals no poden desentendre's dels seus cooperants.
