IAQUÍ
Opinió 12/07/2013

Quan costa trobar bones notícies

i
Catalina Serra
2 min

ALGÚ HA INTENTAT alguna vegada fer un diari amb bones notícies i ho ha aconseguit, però amb molts d'esforços i de manera puntual. Ho anam intentant, perquè creim que les bones noves són terapèutiques i contagioses, però ja us dic que avui no ens n'hem sortit. Hi ha dies que les notícies, a més, són dures i escabroses. Ja haureu vist que no som un diari que doni gaire espai a les notícies de succeïts. Cada dia en trobaríem a tot el món, d'aquests fets que fan esgarrifar i, en general, ens interessa més mirar la part bona dels humans que les seves misèries. Tanmateix, hi ha vegades que és impossible quedar aliè al que passa al voltant, perquè els fets han passat molt a prop i han commocionat pobles i consciències. Ahir es va saber que el fill de l'empresari d'Alaró mort de manera violenta fa deu dies ha confessat ser-ne l'assassí. Sembla el guió d'una sèrie de televisió de les moltes que ara estan tant de moda. Fins i tot pareix senzill imaginar-se les passes i els episodis que sortirien de la investigació policial. Però, més enllà de l'interès que solen provocar, de vegades amb curiositat malsana, aquest tipus de notícies, el que fa colpir el cor és imaginar-se l'abans i el després d'un fet com aquest. Vist de lluny, costa de creure com pot arribar fins aquí la cosa. En tot cas, la justícia ara segueix el seu curs i així ha de ser. Als tribunals, que és el lloc per aclarir els perquès, és on trobam moltes vegades el retrat més fidel de la condició humana, de les seves debilitats. Per això s'hi escolten tantes històries tristes. I terribles.

stats