Visca el sistema
Opinió 07/01/2011

Les costoses contradiccions

i
Sebastià Alzamora
2 min
Viladecans, Generalitat

Diu la premsa que els alcaldes de Gavà, Sant Boi i Viladecans reclamen al nou govern de la Generalitat la flexibilització dels cèlebres 80 km/h que marquen el límit de la velocitat variable als accessos a Barcelona. Hi ha molta gent que els té ganes, als 80 km/h: ahir mateix, un diari digital sensacionalista ja s'hi referia com un dels primers "incompliments" d'Artur Mas. Home, tot arribarà, però sembla que encara és d'hora per parlar dels incompliments d'un govern que tot just s'hi posa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Els alcaldes de Gavà, Sant Boi i Viladecans també temen un incompliment de la promesa electoral convergent de suprimir el límit de velocitat, després que el nou titular d'Interior, Felip Puig, hagi posat el tema en mans d'una comissió de treball, que, com tothom sap, és la millor manera de deixar les coses indefinidament penjades als llimbs. Per això exigeixen una modificació "immediata" de la mesura, en el sentit que la limitació pugui fluctuar a certes hores, quan hi ha menys trànsit.

El més curiós és que els tres alcaldes són socialistes, fet que els obliga, com a mínim, a dir alguna cosa bona dels 80 km/h, com per exemple, que han servit per reduir la sinistralitat i les emissions de diòxid de nitrogen. No en faltaria d'altra: de fet, estem gairebé en condicions d'assegurar que, si desapareguessin cotxes, totes dues coses experimentarien una reducció força dràstica.

Per bé que els tres alcaldes hi posin sordina, l'anècdota ens recorda dues coses. Una, que en realitat ningú no volia els 80 km/h, però que al PSC i a Esquerra no els va quedar més remei que transigir-hi per acontentar Iniciativa, que exhibia aquesta mesura com una gran conquesta de la seva obra de govern (i que amb això i alguna altra cosa devia més o menys convèncer el seu electorat, perquè va aconseguir aturar el cop a les urnes). I dues, que entre els nombrosos problemes que va tenir el tripartit, segurament el pitjor, si més no pel que fa al cost en vots i diputats, va ser el seu alt índex de contradicció. En la primera part de la història, per exemple, Esquerra no volia liderar el no a l'Estatut, però va haver de fer-ho obligada per la seva condició de partit assembleari. I Pasqual Maragall tampoc no desitjava expulsar Esquerra del govern, però s'hi va veure abocat per aquest mateix no a l'Estatut. En el segon round , per posar un altre exemple, Montilla va tenir una primera reacció de fermesa davant la sentència del TC sobre l'Estatut, però després se la va haver d'embeinar, mentre els republicans feien veure que miraven cap a una altra banda i els ecosocialistes anaven tirant de l'alerta contra "la dreta" mentre feien part d'un executiu de tall netament socialdemòcrata. I sí, ja sé que parlar sobre fets consumats no té mèrit, però, com deia el torero, això és el que hi ha. I convé tenir-ho present. Ni que sigui per no tornar, arribat el cas, a prendre decisions que ningú no entén i que desperten el rebuig dels estranys i, sobretot, dels propis.

stats