El debat necessari

Tuiter piula i immediatament se remou la comunitat internauta. Algú afirma que la Casa Reial convocarà una roda de premsa per fer un anunci important i les reaccions, serioses i no tant, no se fan esperar. Finalment, per decepció d'alguns i tranquil·litat d'altres i lluny de divorcis i d'abdicacions, l'opció més lògica i més probable s'imposa: el rei Joan Carles serà intervingut de nou quirúrgicament per problemes en el seu maluc esquerre.

No obstant, aquest empitjorament de la salut del monarca ha estat una gota més en el tassó del debat sobre el futur proper del rei i de la institució en general. No és, ni molt manco, l'únic motiu: podríem parlar, per exemple, de l'escàndol de corrupció protagonitzat pel seu gendre (i també per la seva filla), o dels rumors de la mala relació marital existent entre els prínceps d'Astúries, o de les caceres inoportunes a Botswana, o d'amistats reials massa íntimes amb princeses alemanyes, o dels obscurs negocis de Joan Carles que escapen a la suposada transparència de la que s'enorgulleix Zarzuela.

En qualsevol cas, fem un exercici imaginatiu i eliminem per un moment tots aquests factors "pertorbadors" de la normalitat de la corona. Podem mantenir al cap de l'estat una persona amb greus problemes de salut, que té dificultats per alenar i per caminar i que amb excessiva freqüència ha de ser intervingut quirúrgicament? Quina imatge transmet quan se dorm en els actes oficials? O quan fa callar barroerament a dirigents d'altres països? O quan llegeix discursos que esdevenen inintel·ligibles quan els pronuncia?

Per tal d'asserenar els ànims, i en contra del que les imatges ens mostren, des de Zarzuela ens insisteixen que l'estat físic del rei és molt bo per l'edat que té. És cert que la majoria de persones de 75 anys tenen algun problema més o menys greu de salut, però també ho és que la majoria de persones de 75 anys no tenen les responsabilitats de representació que, ens agradi o no, té actualment Joan Carles I. El seu estat seria bo si se limitàs fer el que fa la majoria de jubilats (llegir, passejar, gaudir dels seus néts, viatjar amb l'Imserso...), però no per complir amb les funcions que té encomanades. O aspiram a repetir les tristes imatges del papa Joan Pau II al capdavant del Vaticà?

A Moncloa (ni a Ferraz) tampoc no se mostren disposats a saltar-se el guió establert i se neguen a desenvolupar la llei que hauria de regular les funcions del príncep Felip, doncs fer-ho suposaria traslladar a la ciutadania que la situació és delicada i podria (oh, terror!) ampliar el debat sobre l'organització de l'estat. Com sempre que parlam de monarquia, la consigna és tot va bé i així seguirà (atado y bien atado?). Basta veure com ataquen les feres quan algú insinua tan sols la possibilitat de successió del rei. Pere Navarro ho va viure fa uns mesos quan va demanar que el monarca abdicàs i que fos el seu fill qui lideràs el que ell anomenava "segona transició". Al PSOE li va faltar temps per assegurar que no compartia "en absolut" les declaracions del primer secretari del PSC, que qualificà de "totalment inadequades". Si això és així, imaginau l'actitud tancada dels dos grans partits quan algú parla d'encetar el debat sobre el possible retorn de la república.

Personalment crec que la monarquia (en general, no només l'espanyola) és una institució anacrònica i caduca i que qualsevol moment és bo per escometre una reforma en profunditat per eliminar-la. No oblidem que, per molt que s'excusin en l'ampli suport que va rebre la Constitució del 78, mai no va haver-hi discussió sobre si l'hereu triat per Franco havia de ser o no el cap de l'estat. Naturalment, la reforma no se pot abordar des de posicions radicals, exaltades i inamovibles (encara que alguns ho promouran per desvirtuar el diàleg) ni el procés se pot despatxar en dos dies (encara que en qüestions de dèficit els dos partits majoritaris siguin capaços d'escopir damunt la ciutadania i la carta magna que tant diuen respectar pactant una reforma exprés dictada pels poders financers). No obstant, una democràcia digna del segle XXI no pot suportar persones que estan sobre la llei ni representants que no són triats pels vots dels ciutadans.

No obstant, i deixant de banda la inclinació personal que pugui tenir, avui no escric aquestes línies amb el desig d'abolir la corona, sinó amb el seny ciutadà de no voler un representant que sigui incapaç de complir les seves obligacions d'una manera digna i adient amb el càrrec. Si pretenen retardar uns anys més l'inevitable debat entre monarquia i república, endavant, però si no volen que assistim a un pansiment progressiu del rei Joan Carles i a una vergonyosa decadència de la institució monàrquica, és ben hora que pensin en la successió.